Mas i tu heu de sincronitzar els rellotges

Ahir Recoder va reclamar al programa de Manel Fuentes que la societat civil i empresarial catalana reaccioni al costat del Govern contra els pressupostos. És una petició encertada. Com ho és l'argument clàssic del president Mas que el dia que ell vulgui fer un pas decisiu endavant no vol mirar enrere i trobar-se sol. I tant, el president ha de tenir el país al darrere quan vulgui plantar cara. Però per garantir-ho, el Govern necessita una sintonia alta amb la gent que li donarà suport el dia que arribi el moment clau. I la pregunta, innocent, és: com sabrem que va de debò? CiU alterna enrabiades amb el PP amb pactes amb ells. Des de la responsabilitat i perquè no hi havia altre remei, diuen. A vegades part de la societat civil l'ha seguit quan s'ha enfadat amb Madrid i ha quedat desconcertada quan al cap d'uns dies ha donat o rebut el suport del partit de Rajoy. D'acord, són moviments tàctics, lligats per la liquiditat i les nòmines. Però hi torno, plantejant-ho a l'inrevés: ¿si ara la societat civil fa pinya contra aquests pressupostos, el govern Mas seguirà fins al final? El president necessita coratge i intuïció per sincronitzar rellotges amb el país, coordinar el nivell de bateries de paciència. Ell ha de notar que el país el seguirà, i el país ha de saber quan, cap on, fins on. Confiança i complicitat no són unidireccionals, es van guanyant o perdent gest a gest, dia a dia.