19/03/2012

Mascaró Fornés, un homenot essencial

2 min

Avui fa vint-i-cinc anys de la mort de Joan Mascaró Fornés, un dels intel·lectuals més importants que va donar la cultura catalana del segle XX i un dels més radicalment desconeguts. Mascaró Fornés va néixer a la vila mallorquina de Santa Margalida l'any 1897 i va morir a la ciutat anglesa de Cambridge, on va desenvolupar la part més significativa de la seva trajectòria vital i intel·lectual, el 1987. Va ser coterrani i coetani del financer Joan March, un altre dels personatges més fascinants que ha donat el nostre país en els últims cent anys, i amb qui Joan Mascaró Fornés va mantenir sempre una cordial i amistosa, però necessària, distància.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

No podia ser d'una altra manera. L'afany de March va ser el d'acumular diners, influència i poder; l'anhel de Mascaró Fornés, acumular coneixement i saviesa en benefici d'un desenvolupament espiritual òptim. Aquest objectiu el va dur a exercir de professor a Barcelona, Sri Lanka i la ja esmentada Cambridge, i a dedicar gran part de la seva vida a l'estudi de l'hinduisme. Fou així que Mascaró Fornés es va convertir en una de les màximes autoritats internacionals en llengües com el sànscrit i el pali, de les quals va traduir a l'anglès, i després al català, els textos fonamentals de l'espiritualitat hindú: els Bhagavad Gita , els Upanishad i els Dhammapada , que encara avui els angloparlants llegeixen en les esplèndides versions de Mascaró Fornés, que van merèixer els elogis de premis Nobel com l'espanyol Jorge Guillén o l'hindú Rabindranath Tagore. L'entusiasme d'aquests literats s'explica perquè l'homenot Mascaró Fornés no es va limitar a traduir literalment els textos originals, sinó que, a més, els va acompanyar d'un treball d'interpretació i exegesi que els fa accessibles a qualsevol lector occidental. Les versions en català estan disponibles al catàleg de l'editorial Moll, juntament amb l'antologia del pensament hindú Llànties de foc ( Lamps of fire , en l'edició anglesa) i amb els valuosos volums Correspondència de Joan Mascaró (en edició de Gregori Mir), Diàlegs amb l'Índia i La creació de la fe .

Segurament l'episodi més conegut de la vida de Mascaró és un dels més accidentals: el mestratge que va exercir damunt els Beatles, i singularment damunt el guitarrista George Harrison, en l'acostament del grup de música pop més celebrat de la història a l'espiritualitat oriental. Nombrosos documents i declaracions del mateix Harrison testimonien la influència decisiva de Mascaró en la construcció dels discos més rics dels de Liverpool, que també es pot comprovar al documental Living in the material world , de Martin Scorsese. Tanmateix, a pesar de l'enorme importància del seu llegat, Mascaró Fornés va viure sempre pendent del millorament de la condició humana a través del seu connatural desig de comprendre el misteri de la Creació. No endebades, l'epitafi que es pot llegir -en català i anglès- a la seva tomba del cementiri de Santa Margalida diu: Venim de Déu, vivim en Déu i anem cap a Déu . Com un Llull d'ara.

stats