Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Massa Twitter a la tele

Els informatius de Cuatro i La Sexta han optat per presentar la majoria dels seus professionals en pantalla amb el compte de Twitter en comptes d'especificar, com sempre, el nom i el cognom del periodista. No sorprèn com a estratègia d'empresa en la lluita papanates per aconseguir seguidors a les xarxes socials. Potser és més insòlit que els periodistes ho acceptin de bona gana. Confondre l'acumulació de seguidors amb el prestigi mediàtic és absurd, però encara és pitjor que això sigui sinònim de vàlua professional. Als esports de Cuatro els responsables de cadascun dels vídeos de l'informatiu també signen amb el compte de Twitter, fins i tot quan no es pot desxifrar com es diuen de debò. La firma sembla un codi secret. Els programes també ens embruten la pantalla amb els hashtags . Els presentadors fan gala dels trending topic amb una insistència desmesurada. La reiteració del Salvados , per exemple, a mantenir un permanent diàleg entre tele i Twitter acaba, en certa manera, per empobrir el gènere televisiu. Estàs veient un bon reportatge i la pantalla et recorda cada dos per tres que t'estàs perdent alguna cosa a la xarxa social. L'últim episodi de House a Cuatro era una empastifada de colorins a la pantalla entre la mosca de la cadena, el símbol del dual, el títol de l'episodi, l'ocellet del Twitter i el hashtag de torn. Les xarxes socials són enteses com un succedani dels resultats d'audiència, i es crea una esfera sovint de pobra participació. I de mica en mica tots ens anem oblidant de la importància de l'individu davant la pantalla, com a professionals i com a espectadors. Ens anem diluint i homogeneïtzant en forma de comptes i hashtags només perquè un savi de màrqueting pugui presumir de followers i dades efímeres en una reunió. Hem deixat de ser tractats com a espectadors amb criteri per ser considerats robots que interaccionen. La dèria de la quantitat i no la qualitat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT