Massachusetts, Las Vegas, Arbeca
A mesura que sembla que el projecte d'Eurovegas s'allunya de terres catalanes per anar-se'n cap a l'Estrella de la Mort de l'emperadora Esperanza Aguirre, creixen proporcionalment la freqüència i la intensitat de les elegies informatives sobre la dolça oportunitat (que ja s'endevina perduda) de convertir Catalunya en un indret apte per al retir espiritual de Dominique Strauss-Kahn.
Així, el magnat Sheldon Adelson s'ha convertit en el tòtem de referència d'aquesta Setmana Santa. Gràcies al seguiment que s'ha fet de la visita reverencial que li va ofrenar dissabte el conseller Recoder, hem pogut saber que l'home que ens podia treure de tots els mals rep els pelegrins en unes oficines cutres i destartalades, cosa que l'acosta més, dins les representacions populars del seu ofici, al model dels films de Scorsese que no pas als de Coppola. I hem sabut també que, seguint el noble ideal filantròpic dels multimilionaris americans, el senyor Adelson dedica magnànimament una part dels seus ingressos a finançar tractaments de drogaaddiccions, que ve a ser com si els propietaris de La Sirena paguessin el nutricionista als consumidors a l'engròs de menjar congelat. Ningú podrà negar que, si més no, Mister Adelson cuida la seva potencial clientela.
Sigui com vulgui, es veu que el vedell d'or de Las Vegas Sands només pastura de gust si ho fa entre gratacels, i això, ai las, es veu que marca la diferència perquè el "macrocomplex d'oci i turisme", per dir-ho amb l'eufemisme corresponent, marxi cap a Madrid, on tenen menys punyetes i estan disposats a acatar el que mani el déu dels casinos. Pena de normatives, mecatxindena: de tant voler fer bé les coses, encara ens haurem acabat impedint a nosaltres mateixos la possibilitat de perseverar en el camí de l'excel·lència a base de prosperar en el sector del joc, la prostitució i les drogues a l'engròs. En aquest sentit, s'ha d'aplaudir l'alternativa esbossada pel mateix conseller Recoder de donar a Eurovegas un "aire mediterrani", amb edificis baixos i pins en lloc de palmeres. També es podrien construir rèpliques de les entranyables cases de pescadors de Cadaqués, per acollir-hi centres de massatges que es distingissin per la higiene i la discreció del seu servei.
Tanmateix, no hi ha més cera que la que crema: segons l'última hora sobre el projecte, Adelson ha sentenciat que "si vols tenir 3.000 habitacions, s'han de construir 50 pisos". Així doncs, tot sembla indicar que la delegació encapçalada pel conseller d'Economia i Hisenda de la Comunitat de Madrid, l'artúric Percival Manglano, porta l'aigua al seu molí i el bordell a casa. Al megapoderós Adelson, doncs, no el va estovar ni tan sols la carta del president Mas que Recoder li va lliurar en mà. El contingut de la missiva no ha transcendit, però ens encantaria conèixer-lo. Més que res, per si el president de la Generalitat hi explicava com es fa per convertir-se al mateix temps, i sense contradicció, en Massachusetts i Las Vegas, sense semblar d'Arbeca.
