Publicitat
Publicitat

"M'atreuen més les dones"

Avui fa 46 anys i està content. Li agrada fer-se gran i li resulta desagradable mirar enrere. Té el cutis de la seva mare i li truca cada dia. No és ni possessiu ni desprès i demana més perdó que permís. Li agrada el públic i estimar la gent. Ara, tres anys després de passar per moments d'eufòria i angoixa, publica Dos monstruos juntos .

Seiem molt a prop, però ell marca distància. Somriure incrèdul, rigidesa d'un Power Ranger. Com trenquem aquesta barrera, Boris? Vulgaritzant-nos: prenent un gintònic de més. Mira de reüll i somriu, sense trencar-se del tot. Què prefereixes, mantenir les formes o perdre-les? La distància és molt elegant; la proximitat és vulgar. Però més divertida? Sí: és com un toc de paprika a l'amanida. Inclina el cap, somriu, i és reincorpora. El Boris és això: dir el que ha de dir i recuperar el seu posat impassible: Tot això és perquè et respectin? No. El respecte no m'ha interessat mai.

MITJONS I PISCINES. Es fa notar. Té una personalitat no evaporable que ho impregna tot. I tot i que l'he vist, llegit i coincidit, encara no sé com és. Què hi ha de real en tu? Els meus mitjons. Els d'avui o els de sempre? Sempre: sóc infal·lible amb els mitjons. Ironia àcida per sortir per la tangent. El Boris controla les respostes, mentre investiga el terreny amb una mirada múrria i lleugerament perversa: Et consideres bona persona? No sóc mala persona. Però bona, bona... tampoc crec que ho sigui. Estic més interessat a ser un bon professional que una bona persona. Me'l miro sense parlar i pregunto: Quan deixaràs de ser ambiciós? M'agradaria saber parar a temps. Pausa. Però també m'agradaria tenir una casa amb piscina interior.

HOMES I DONES. Un home ple d'inventiva i sortides inesperades, això és el que és. Boris, què tenen els homes que no tinguin les dones? Els homes són profundament avorrits; les dones, molt més interessants: domineu el sentit del joc i sou molt més ondulants. En canvi, els homes cada cop som més frontals i lineals. Però, a tu, t'atreuen els homes? No. M'atreuen molt més les dones. I per què estàs amb un home? Perquè em vaig enamorar d'ell. Et podries haver enamorat d'una dona? No: hauria estat una relació desigual basada en l'admiració. En què et vas fixar del teu marit? En el calçat. Un cop més, l'humor ens porta als peus. Què té ell que no tinguis tu? Sentit comú i una lògica aclaparadora. Com la Isabel Preysler. I com que jo no en tinc, el sentit comú és el que més admiro de la gent.

COMPROMÍS I CONDEMNA. El Boris és dels que no suplica ni vol que li supliquin. Parlem de dignitat, autoritat i decència: Infidel, ho has sigut? Sí. En tots els sentits: de ment i de cos. Un cert element d'infidelitat és molt sa: revitalitza les parelles. Mira Strauss-Kahn: mentre el primer món es desploma, ell és l'única cosa sòlida que ens queda. N'has perdonat alguna? No crec en l'equilibri del perdó i la culpa. Senzillament, has d'assumir que passarà i seguir endavant. I què passa amb el compromís? El matrimoni no és una condemna i la infidelitat està clarament sobrevalorada.

DISCIPLINA I HUMOR. Arribem al final havent escurçat distàncies: Si els extrems es toquen, la frivolitat està a prop de l'intel·lectualisme? La frivolitat és una forma molt elevada d'ironia i escepticisme. On t'ho passes millor, tu, en la frivolitat o en l'intel·lectualisme? En les converses profundes el nivell d'alcohol és tan elevat que no sé com eren de profundes. I de què estàs més a prop? De la pena: jo pateixo per la injustícia. Et sembla injust ser feliç? Prefereixo ser infeliç: la felicitat és nyonya .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT