Matrícula d'honor en incoherència

Imagineu-vos un jove brillant acadèmicament i alhora gran jugador de tenis taula. Imagineu que fa dos anys el convoquen per a un torneig internacional i diu que gràcies però no, que no pot per motius d'estudis. S'està traient medicina amb matrícules i té clar que aquesta és la seva prioritat. Imaginem ara que dos anys després arriba un mundial universitari, que es fa a l'estiu, que no li interromp els estudis i on hi van els tres millors, i ell és el tercer. Ara us començaré a demanar un esforç molt més gran d'imaginació. Imagineu que no el convoquen, i quan demana per què, li responen que és perquè fa dos anys va preferir els estudis. Ell que, insisteixo, és intel·ligent, respon que fa dos anys el mundial no era universitari i li tallava els estudis, i aquest precisament és universitari i es fa a l'estiu, perquè està pensat per als millors jugadors que alhora estudien. I si alguna cosa és ell és un universitari de veritat. De nota. Ara imagineu que el seleccionador insisteix: oi que vas preferir estudiar, doncs ara castigat a no ser competidor universitari per ser universitari de debò. L'estudiant brillant no ho entén, perquè és llest i aplica la lògica. Està a punt d'aprendre una lliçó de les que dóna això que anomenem massa generosament universitat de la vida: que al món hi ha personatges amb matrícula d'honor en incoherència. La història (la trobareu a la pàgina 23) acabarà bé: tindrem un molt bon metge.