Menjar-se un titular, vint-i-set anys després (i 2)
No només The Sun va cometre un afront en negligir a la seva portada la històrica sentència que responsabilitzava la policia de les 96 morts per una estampida humana a l’estadi de Hillsborough. També el més regi The Times . Aixó sí: ho va rectificar en la segona edició del dia, probablement a causa del rebombori causat a Twitter. El fet que Murdoch sigui l’amo de tots dos diaris va alimentar la tesi que el magnat havia intercedit per minimitzar un tema que deixava en tan mal lloc The Sun. Altres tesis menys conspiratives -al capdavall, el magnat té assumptes i neguits probablement més candents que aquest- apunten a causes més prosaiques, com ara el mal judici d’algun dels responsables periodístics que hi havia aquell vespre. El diari, en tot cas, va admetre -i explicitar- que havia sigut un error.
Prop de tres dècades d’espera donen per a una bonica tirallonga de despropòsits. La revista FHM va retirar la seva edició australiana del novembre del 2012 perquè contenia acudits en què es feia burla del desastre. A The Spectator, l’any 2004, va aparèixer un editorial sobre la mort de l’ostatge Ken Bigley a l’Iraq i l’onada de protestes a Liverpool que això va generar. El text parlava de l’esperit “tribal” dels habitants de la ciutat i ho lligava amb la massacre de l’estadi, que atribuïa a les hordes de seguidors borratxos. L’editorialista va anar a Liverpool a demanar perdó.
Tots els casos que he exposat tenen un punt en comú: la disculpa, malgrat tot. Aquí tenim experiència amb un diari que ha alimentat teories fabuloses sobre un atemptat massiu. ¿Caldrà esperar vint-i-set anys per sentir una reflexió humil sobre les conseqüències d’aquest entestament?
