Menjar també és educació

Doncs sí, al nostre país hem passat del debat de quants ordinadors tindria cada nen (o nena) a l'escola al debat que no hi ha diners per pagar les beques de menjador. I mentre en alguns indrets regalen els llibres de text gràcies a la bonica solidaritat interterritorial, aquí cada cop hi ha més escoles amb els alumnes portant-se el menjar de casa perquè les famílies no poden pagar el servei de cuina.

Situació greu? No, no, greu no, gravíssima. El menjar que cuinen a les escoles és variat i cada cop més sa. I, el que és més important, igual per a tothom. Si els alumnes es porten el menjar de casa amb un tàper, què acabarà passant? Que empitjorarem la qualitat alimentària de la canalla. Per què? Lamentablement en moltes llars solucionen el tema menjar amb un precuinat ple de salses estranyes, amb una pizza, amb un entrepà farcit de colesterol, amb una carn que no és carn o amb coses pitjors. Ja se sap, l'excusa de la pressa... Que es veu que es tarda molt menys escalfant alguna cosa al microones que fent un tall de lluç fresc (digui-li bruixa, digui-li barat) a la planxa. I amb aquest panorama, vostè creu que les famílies (ei, parlem de la majoria, amb la injustícia que significa generalitzar), doncs això, creu que les famílies es preocuparan que els seus fills s'enduguin per dinar una dieta de productes frescos i variats? Vostè s'imagina tàpers amb sopes, llegums, arròs, amanides, verdura o pasta? O amb peix? O se'ls imagina transportant les sobres del sopar del dia abans barrejades amb salsitxes estranyes, llom que en diuen llom i no ho és o restes d'hamburguesa d'origen incert (ep, les de carnisseria, les que elaboren allà, són esplèndides).

Que sí, que els ordinadors són molt importants a l'escola, però la salut ho és més. D'acord que ningú reclami que es creï una assignatura d'alimentació, però almenys respectem la feina que s'ha fet fins ara als menjadors, no?