Publicitat
Publicitat

Mercats emmarcats

Què és un carrer? En si mateix un carrer no és més que l'espai físic que queda entre dos edificis enfrontats i que habitualment utilitzem per anar d'un lloc a un altre, però també és molt més que això: constitueix la veritable essència de les ciutats, l'espai on es produeix la vida social col·lectiva que permet que ens relacionem els uns amb els altres i que caracteritza i dóna valor als nuclis urbans. Darrerament, però, el creixement del trànsit rodat ha originat que gran part de la superfície dels carrers hagi quedat ocupada per l'automòbil, que amb la seva velocitat, soroll i fum ha ocupat les ciutats i ha anat relegant el ciutadà.

Algunes veus aposten per la possibilitat de fer compatibles altres usos als carrers com a resposta a la falta d'espai públic a les ciutats denses. Introduir el temps en l'equació ajuda que un mateix espai pugui estar destinat al pas de vehicles els dies de feina i, en canvi, deixar pas a altres activitats més lúdiques els caps de setmana, quan el trànsit decreix i es pot concentrar en menys vies de pas.

Una acció tan senzilla com tallar un carrer els diumenges permet als nens jugar a pilota i anar en bicicleta de la mateixa manera que ho varen fer els seus avis. El resultat és tan senzill com espectacular. Tothom ha experimentat la transformació dels carrers de Gràcia durant les festes majors del mes d'agost, quan els carrers s'engalanen i els veïns treuen taules al carrer per ocupar-lo i organitzar festes i sopars. O bé el canvi que experimenten molts pobles els dies de mercat, quan els carrers es tallen al trànsit i s'omplen de parades a l'aire lliure amb una força i energia que no existeix la resta de la setmana.

Tot això em ve al cap després d'haver visitat aquest diumenge el Mercat del Llibre Vell a la seva ubicació provisional al carrer Urgell. L'estudi d'arquitectura Ravetllat Ribas, que està a càrrec de la remodelació del Mercat de Sant Antoni, va dissenyar aquesta instal·lació transitòria per tal que l'activitat es pugui seguir organitzant cada diumenge mentre duren les obres. El muntatge, consistent en una senzilla coberta retràctil que permet cobrir la calçada els dies de mercat, transforma completament l'ús d'aquest carrer i el converteix en un manifest festiu sobre l'ocupació ciutadana de la ciutat.

Un disseny senzill i enginyós permet que durant la setmana el carrer quedi obert per deixar passar la llum i cobrir-lo els diumenges per protegir les parades i la gent que hi passeja. És una llàstima que la coberta quedi molts cops tancada durant tota la setmana, cosa que deixa en ombra les voreres i perjudica el comerç. Sembla que la raó d'això són exigències absurdes dels paradistes, que no confien en el mecanisme i en el seu funcionament correcte.

Totes les ciutats tenen mercats al carrer, amb resultats formidables com el Marché au Puces de París i el de Portobello a Londres. Alguns no tenen un espai físic precís i tan sols ocupen els carrers transformant-los durant unes hores, sotmesos a les inclemències del temps sense gaires problemes. El que es ven en aquests mercats, molts cops productes usats i de poc valor, queda així proporcionat amb el marc físic que ocupen i acaba construint uns espais improvisats amb un gran encant i atractiu per als passejants. És per això que en el seu moment em va sorprendre la decisió de construir un edifici per allotjar el Mercat dels Encants de Barcelona, en una mena de paradoxa entre contingut i continent que vaticino que serà incomoda tant per als venedors com per als que hi passegen, ambdós interessats en el que és vell i, per tant, allunyats del que és més nou i modern.

La coberta del carrer Urgell es veu, en canvi, proporcionada i mesurada amb l'ús que vol allotjar. Tots els barris de Barcelona n'haurien de tenir una i haurien d'utilitzar aquest espai resguardat del trànsit i protegit del sol i la pluja per a diferents activitats ciutadanes. Els nens podrien jugar-hi els caps de setmana i els veïns hi podrien organitzar sopars i concerts a l'estiu. Si ho pensem bé, aquesta petita però revolucionària acció permetria multiplicar la quantitat d'espai públic de la ciutat amb un mínim esforç i inversió.

I és que són exactament aquests els tipus d'actuacions de baix cost que hauria d'emprendre ara l'Ajuntament si vol recuperar, tal com diu el seu alcalde, la ciutat per als que hi viuen. Unes accions que complementen els grans projectes urbanístics necessaris, com el parc de la Sagrera, la plaça de les Glòries, les Portes de Collserola i el Port, amb d'altres més propers al ciutadà perquè Barcelona segueixi sent un lloc agradable per viure-hi. Surt a compte.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT