Publicitat
Publicitat

Mercats, governs i ciutadans

Just abans de les vacances no és el millor moment per a una reflexió en profunditat, però el desgavell financer i polític que vivim a Europa aquests dies ha augmentat molt el desconcert. Què està passant? Cap on anem? Ens en sortirem? Són preguntes que sento al voltant meu amb freqüència, i que cal respondre, encara que sigui amb brevetat.

Estem veient i patint les patacades d'una lluita frontal entre tres forces. En primer lloc, una enorme massa de diners acumulats aquestes darreres dècades, que tenen llibertat total de moviment a escala mundial i que busquen el màxim de guanys, no a través de la rendibilitat que dóna fer-los treballar en inversions productives que creïn valor real, sinó a través de plusvàlues, és dir, a través d'operacions de comprar i vendre, que proporcionen més guanys i més ràpids, però sense cap utilitat social. En segon lloc, els ciutadans (molts dels quals, de manera conscient o no, alimenten aquesta massa de capital financer amb els seus dipòsits o els seus fons de pensions), l'interès dels quals seria que aquests excedents financers servissin per produir béns i serveis útils per a la col·lectivitat, que augmentessin els nivells de benestar i alhora creessin ocupació. I en tercer lloc, els governs, que tenen la finalitat de defensar les necessitats del seus ciutadans i que no ho estan aconseguint, en molts casos per incapacitat, però en tots els casos per impotència, és a dir, perquè no tenen a la seva disposició les armes que necessitarien, ja que hi han anat renunciant.

Em centro en aquest punt. El segle passat ha vist la lluita ideològica i política entre llibertat i control públic, entre mercat i planificació. Sóc dels que està content que a Europa guanyés el mercat, però un mercat regulat i amb un sistema fiscal que redueixi les desigualtats que el mercat crea. Aquesta síntesi, que, amb defectes, s'havia assolit als anys 80, s'ha destruït en gran part els últims vint anys a través d'un procés continuat d'afebliment de les actuacions públiques en dos camps: la regulació i la redistribució. Aquest procés de desregulació ha afectat molt especialment el sistema financer, i ha contribuït a donar força al que anomenen "els mercats" i que molts ciutadans veuen, no sense part de raó, com un monstre que controla les seves vides, per sobre dels seus governs. Un monstre contra el qual no poden fer res perquè, al revés del que passa amb els governs, no té eleccions cada quatre anys. El procés de debilitació dels governs ha tingut alguns aspectes fàcils d'identificar.

En primer lloc, la desregulació. En alguns països la intervenció pública havia anat massa lluny i havia provocat grans ineficiències. A l'Europa Occidental no era exagerat, però sí a l'Europa de l'Est, i es va dir que calia "donar més llibertat al mercat" i reduir el paper de l'estat en l'economia. D'aquí es va passar a dir que "els mercats s'autoregularien i serien més bon regulador que l'estat" i es va aplicar també aquest principi a mercats de béns de primera necessitat (aigua, energia, diners...). Els estats van fer un gran pas enrere en la intervenció, segurament un pas massa gran.

En segon lloc, la globalització. L'augment irreversible de la llibertat de circulació de persones, productes i capitals va anar minvant encara més la capacitat de control del governs estatals. Els mercats van deixar de ser nacionals i en canvi no es van construir autoritats supranacionals. El cas d'Europa, que tant patim ara, n'és un exemple evident. Un país no té cap control sobre els moviments de capitals i, per tant, tot augment de la regulació interna provoca la fugida dels diners. Aquesta debilitat demana una urgent modificació de les regles en els mercats financers a escala, com a mínim, europea. Però no es fa.

Finalment, la fiscalitat. La tesi ideològica de "menys estat" ha comportat la complementària, i electoralment molt atractiva, de "menys impostos". Quan un país, o regió, ha encetat aquest camí, ha obligat els altres a seguir-lo, especialment amb els impostos sobre el capital, ja que els capitals poden fugir amb molta més facilitat que les persones. Aquesta reducció d'impostos ha augmentat encara més la massa de diners als mercats. Els estats han reduït els ingressos fiscals i per mantenir un nivell acceptable de serveis públics els governs s'han hagut d'endeutar en els mercats. I aquí s'ha tancat el cercle, perquè aquests tenen agafats pel coll els governs, ja que necessiten que els segueixin deixant diners... No és gens fàcil que facin reformes que no agraden als mercats!

Ens en sortirem, però la lluita només es guanyarà amb esforços de tots, corregint errors recents de tots i, sobretot, amb una aliança, d'àmbit europeu, entre ciutadans i governs. Tot al contrari del que està passant!

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT