Mercè Comes

Em llevo a l'hora queem desperto.I això depèn de com m'hagi portat la nit anterior. Com que acabo tard del teatre l'adrenalina està al màxim i és quasi impossible anar a dormir d'hora. En tot cas, no serà més tard de les 11. Obro els ulls, vaig despertant la ment i apujo les persianes. Amb el solet que entra a l'habitació vaig a la dutxa. Amb l'aigua ben calenta vaig aclarint les idees. Visc a un dúplex, i baixo a esmorzar. Un bon suc de taronja natural, una torradeta... I surto a buscar el diari, quan tornar li dono al meu home perquè se'l miri. Llavors, tot i que fa mandra, agafo la bicicleta. No sé per què me'n fa, perquè val molt la pena, m'ho passo molt bé pedalant pel passeig de Sitges. Torno a casa, miro internet a veure si he rebut correus d'aquells que fan riure i surto a passejar el gos. En acabat, baixo a llegir a la terrassa de davant d'on visc, al club nàutic. Allí hi estic com a casa. Va venint gent, la fem petar, hi dino i fins i tot fem gran partides de Rummikub. Si fa bon dia, potser fins i tot em banyo. Llavors torno a casa a fer la migdiada i em torno a dutxar. Ja estic llesta per anar al Teatre Borràs, on faig un personatge que és mèdium. És una obra divertidíssima amb un embolic descomunal. Agafo el tren, i un cop a Barcelona hi vaig caminant. M'agrada arribar-hi d'hora i riure. Em dutxo, em vesteixo, i a fer la funció! Cal molta energia, així que quan acabo, faig la quarta i última dutxa del dia. Com que haurà vingut gent de Sitges a veure'm, soparé amb ells i tornaré amb el seu cotxe. Un cop a casa, encara trigaré una bona estona a agafar el son.