Més cues al Prat, més estretors al metro
Els problemes de mobilitat sembla que estan lluny d’acabar-se a Barcelona. La ciutadania, i els turistes, en pateixen les conseqüències. I sens dubte la imatge de la ciutat es va deteriorant, cara endins i cara enfora. Ahir es va produir el dotzè dilluns de vaga al metro, un conflicte enquistat. Com que hi comença a haver força ciutadans de vacances, es van produir menys aglomeracions, però el servei va fallar per a molta gent. I és un mal senyal que molta gent ja s’estigui habituant a les desastroses conseqüències d’un conflicte així: quan la anormalitat esdevé normal és que entrem en una dimensió decadent. El canvi de negociadors per part de l’Ajuntament, doncs, hauria de donar resultats com més aviat millor. O tothom hi sortirà perdent: els barcelonins els primers, per descomptat; la imatge de la ciutat la segona, esclar; i en tercer lloc tant la credibilitat dels treballadors -ja prou deteriorada- com la de l’administració municipal, que fins ara ha demostrat com a mínim poca habilitat i que s’ha vist obligada a un canvi d’interlocutors.
Amb el conflicte de l’aeroport del Prat, si no es vigila, podem rodolar per un pendent semblant. Primer van ser les cues a causa de la falta de personal policial per la deixadesa de l’Estat. I ara els controls de seguretat subcontractats per Aena a l’empresa Eulen, els treballadors de la qual es queixen de falta de personal i falta de formació. Segons tots els indicis, aquests treballadors haurien començat ahir al matí a fer una vaga de zel que ja va tenir evidents efectes sobre els viatgers, amb llargues cues. De fet, la vaga de zel d’ahir s’hauria produït el dia abans que la Generalitat iniciés la seva mediació en el conflicte. La perspectiva, ara mateix, és una vaga indefinida convocada a partir del 4 d’agost amb aturades d’una hora els divendres, diumenges i dilluns. En plena temporada estival, una vaga així pot resultar desastrosa. El col·lapse està assegurat. I, atenció!, estem parlant de controls de seguretat en un context de nivell quatre d’alarma terrorista. No és per fer-hi bromes.
El deure de tots plegats, tant de treballadors com d’empresa i d’administració, és fer el màxim per evitar que s’arribi a una situació límit que perjudiqui els usuaris i la seguretat. L’aparent inihibició d’Aena, doncs, resulta sorprenent i irresponsable. Cal atacar el problema amb celeritat.
