Publicitat
Publicitat

PILOT VERMELL

Mestres que aprenen

L'altre matí vaig anar a xerrar amb un grup de mestres de Saifores sobre comunicació i emoció. Vaig arribar tard i sense guió, però tots els que m'hi esperaven van ser prou generosos per passar per alt ambdues coses i anar per feina. Vaig exposar 4 idees que em voltaven pel cap més o menys organitzades, vaig posar un parell d'exemples del que pretenia dir i de seguida vaig obrir el debat a tothom, perquè no vaig trigar gens a veure que allà més que per parlar hi havia anat per escoltar. Escoltar i adonar-me que encara queden molts i molts mestres que tenen ganes de continuar acumulant coneixement, de continuar fent la seva feina, però sempre fent-la una mica millor, de poder descobrir noves metodologies i posar-les al dia a través dels seus alumnes. Gent que, malgrat les retallades, les limitacions i els debats educatius i político-socials, el que volen és crear un món millor, educar personetes perquè tinguin les eines necessàries que els faran més capaços, més crítics, menys domables. I fer-ho des del rigor, però també des de la confiança i, per què no?, la utopia de creure que és possible.

Una de les mestres que seien a primera fila com l'alumna més aplicada de la classe ens va revelar, no sense un punt d'emoció, que a l'agost es jubilava i alhora que havia estat un alumne qui li havia ensenyat a fer servir un ordinador. En aquella mateixa frase s'unien, per tant, les dues essències del que hauria de ser per mi l'educació: la passió desbocada a què dediques tota una vida i la humilitat de pensar que sempre podem aprendre dels altres, per molt diferents o baixets que siguin. I quan marxava de l'Escola d'Estiu de Saifores vaig pensar que havia estat una privilegiada per haver sentit que la utopia potser no ho era tant.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT