Publicitat
Publicitat

Mesures encertades i mal anunciades

Les finances de la Generalitat estan en una situació delicada. S'ha de reconduir, sigui com sigui, el nivell de dèficit i intentar assolir els objectius fixats per al 2012 del l'1,3% del PIB. Si no es fa, els mercats financers internacionals ens penalitzaran encara més i els interessos que haurem de sufragar seran insostenibles. Si no es fan esforços a curt termini en aquesta direcció, es generarà un efecte bola de neu del deute que pot resultar molt perillós.

Per disminuir el dèficit s'han d'augmentar els ingressos i/o reduir les despeses. La disminució de la despesa pública en una primera fase s'ha realitzat via quantitat (s'han eliminat alguns serveis, s'han reduït determinades prestacions, etc.), però aquesta via ja pot haver tocat fons per dues raons. L'una és de caràcter social, atès que als ciutadans se'ls han de garantir els serveis bàsics de l'estat del benestar. I l'altra, perquè podrien augmentar, encara més, les alarmants xifres de l'atur i es podria posar en perill la dèbil reactivació econòmica. Per això aquesta via s'ha esgotat i, per tant, l'única manera de reduir la despesa sense reduir la prestació de serveis bàsics és a través del preu, és a dir, reduint els salaris. Els treballadors de la Generalitat hauran de fer més amb menys. Però si aquesta és la manera de salvar llocs de treball, es converteix en la mesura menys dolorosa des d'un punt de vista col·lectiu, i més si es tracta d'una mesura temporal i acotada a les pagues extres. Cal evitar l'opció d'una reducció salarial lineal, ja que si bé és la més fàcil d'implementar, és la més injusta i ineficient. Injusta perquè l'esforç dels treballadors amb salaris més baixos serà més gran, i ineficient perquè no té en compte la productivitat dels treballadors. És evident que hi ha una urgència de cara als pressupostos de l'any vinent, però cal evitar que aquestes mesures tinguin efectes desincentivadors per als treballadors públics. En aquest sentit, és urgent una reforma profunda de la funció pública que faci que hi hagi una relació molt més estreta entre el salari i la productivitat del treballador.

Per la via dels ingressos, la Generalitat té molt poc marge de maniobra, especialment pel que fa als grans impostos en termes recaptatoris. No té cap mena de capacitat normativa per modificar l'impost sobre societats, l'IVA i els impostos especials. Només en el cas de l'IRPF pot legislar sobre el mínim exempt, les deduccions i la tarifa general, que és la que grava les rendes del treball i els rendiments d'activitats econòmiques, que ja es va augmentar i es va situar en els nivells més alts de tot l'estat espanyol (el tipus marginal és del 49% a partir d'unes rendes de 175.000 euros). Pel que fa als impostos amb menys impacte recaptatori, sí que la Generalitat té capacitat per legislar extensament, però la potestat originària és de l'Estat i aquest la cedeix a les comunitats. Així, l'Estat pot suprimir o establir l'impost de patrimoni. En aquest sentit, caldrà veure si el nou govern el manté. Pel que fa a l'impost sobre successions l'actual Govern va decidir suprimir-lo del tot, una mesura poc encertada pel que fa al moment en què es va prendre la decisió, atès que la prioritat ja era obtenir el màxim nivell d'ingressos. De moment, l'impost sobre donacions es manté, igual que l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. Sembla raonable no incrementar-los per no penalitzar més l'activitat econòmica.

Quant a la resta d'impostos d'ordre menor, la Generalitat té un poder de decisió molt reduït. És el cas de l'impost de matriculació i també de l'impost sobre vendes minoristes d'hidrocarburs, del qual només pot modificar el tipus -i es preveu que l'augmenti-; en el cas de l'impost sobre l'energia elèctrica, el seu poder és nul. Per tant, el marge de maniobra per augmentar impostos és molt escàs i el Govern ja l'ha utilitzat. Quina pot ser, doncs, la via per incrementar els recursos? La utilització dels ingressos basats en el principi de la contraprestació, ja siguin taxes, preus públics, tiquet moderador, etc. És a dir, que l'usuari de determinats serveis contribueixi a finançar-los. En aquest cas sí que la Generalitat té la possibilitat d'introduir o augmentar aquest tipus d'ingressos, però cal tenir en compte que tampoc són grans instruments recaptatoris i que tenen un problema de regressivitat. Per evitar-lo, cal dissenyar-los de manera que no penalitzin els individus de rendes baixes, que es podrien veure expulsats del servei. Altres vies de finançament són la venda del patrimoni i la venda d'empreses públiques.

Si les mesures que ha proposat el Govern per reconduir el nivell de dèficit garanteixen la no penalització a les persones socialment més vulnerables, són mesures totalment encertades. El problema ha estat de comunicació. Catalunya és una societat madura i si s'explica bé la problemàtica financera existent i s'argumenten les propostes, la ciutadania ho pot entendre. El que no s'entén és que no s'hagin desvelat fins just dos dies després de les eleccions. Sincerament, no sé si l'anunci hauria fet variar el resultat electoral, però, sens dubte, els ciutadans hauríem agraït tenir aquesta informació. Òbviament, és molt pitjor el cas del nou govern de l'Estat, que o s'afanya a informar de les línies d'actuació que vol emprendre o potser serà massa tard.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT