26/06/2017

Metro: una vaga indefinida per a un problema enquistat

2 min

La vaga al metro de Barcelona arriba avui al vuitè dilluns feiner amb aturades. N’han fet cada dilluns, excepte el Primer de Maig i la Segona Pasqua, des del 24 d’abril. Unes setmanes abans l’assemblea de treballadors havia decidit tirar endavant aquesta mesura de pressió per la falta d’acord en les negociacions amb Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). El conflicte, però, ve de més lluny, ja que el nou conveni porta anys encallat. Durant el 2016 ja hi va haver fins a 15 jornades de vaga, en què els treballadors van optar per l’acumulació, amb un bloc de tres dies seguits, o l’impacte, fent coincidir les aturades amb el Mobile World Congress, un Barça-Madrid o el Sónar. En aquest 2017 l’estratègia ha virat cap a la pluja fina, amb les esmentades aturades parcials cada dilluns feiner, sense data de finalització i, per tant, sense necessitat d’anar fent convocatòries.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La fórmula triada demostra, al capdavall, l’enquistament del problema i l’enduriment de les negociacions. Fa poc més d’un any els sindicats encara van recollir la proposta de TMB d’obrir una finestra d’uns mesos sense aturades per negociar sense pressió; els treballadors, però, la van rebutjar en assemblea. Des de llavors, s’ha anat a pitjor. En total, el comitè d’empresa i TMB han arribat a celebrar fins a 68 reunions, i no n’ha sortit cap acord.

En aquesta línia, les entrevistes que publiquem avui al president del comitè d’empresa, Pere Ramon, i a la presidenta de TMB, Mercedes Vidal, són més un llistat de retrets que cap altra cosa; només es posen d’acord a agrair la tasca de mediació que està fent el Govern, tot i que no l’estiguin aprofitant gaire. TMB es justifica afirmant que qualsevol millora salarial topa amb “les limitacions que imposa Montoro”, i el comitè assegura que el bloqueig no és en els salaris sinó en els “aspectes socials”.

A la ciutadania li està costant molt entendre que, després de dos anys i del canvi de govern municipal, no s’hagi pogut arribar a cap entesa, sigui global per al conflicte, sigui parcial per reconduir posicions. Si la negociació no avança, ni amb mediació, potser caldria plantejar-se un canvi d’actors. Perquè una realitat palpable és que avui desenes de milers de persones, com a usuaris, tornaran a patir-ne les conseqüències. I no hi acaben de veure solució.

stats