Publicitat
Publicitat

Miguel López-Alegría: "Quan estàs flotant, t'oblides de les pors"

Agosarat Té el rècord de 215 dies seguits a l'espai, quatre missions i deu caminades espacials. L'astronauta Miguel López-Alegría (Madrid, 1958) té ara entre cella i cella un nou repte: portar turistes a l'espai

Posat seriós, celles arrufades. Escodrinya fins a l'últim detall del seu entorn, al Fòrum Impulsa de Girona. Miguel López-Alegría, nascut a Madrid però criat a Califòrnia, és més espacial que terrenal. Després de 20 anys a la NASA, l'astronauta amb més experiència de l'agència nord-americana presideix la Commercial Spaceflight Federation, que agrupa empreses del sector aeroespacial.

¿Era un dels milers de nens que de petits deien que volien ser astronautes?

Sí que ho deia, tot i que més tard vaig canviar d'opinió i volia ser moltes altres coses.

Com ara?

Al principi bomber, però quan ja tenia edat d'estudiar tenia la intenció de ser arquitecte. Al final, per casualitat, vaig anar a estudiar a l'acadèmia naval americana, em vaig convertir en pilot i estava interessat a ser pilot de proves. Aleshores vaig llegir un article d'una revista que feia referència a aquesta formació i en què s'explicava que alguns havien passat a ser astronautes. El somni se'm va tornar a despertar.

Quina visió es té del planeta Terra des de l'espai?

Allà dalt no existeixen les fronteres polítiques. Tens la sensació que és una unitat. També s'hi veuen els efectes de l'ésser humà, com ara la contaminació i el desglaç. Em quedo amb la sensació de formar part d'un món global en el qual no hem de lluitar entre nosaltres sinó anar junts per millorar el planeta.

¿Un total de 215 dies a l'espai no li semblaven una eternitat? No es va avorrir?

No, al contrari, sempre estava molt ocupat. Pensava que m'avorriria en algun moment, però sempre hi havia coses per fer. És com ser a casa, així que no vaig tenir mai el desig que el viatge acabés. També llegia una miqueta, veia alguna pel·lícula i escrivia molt. És molt important mantenir el contacte amb la teva gent i jo ho feia per correu electrònic. Ara fins i tot tenen internet!

I un cop tornes a la Terra, quines conseqüències físiques pateixes?

El cos et queda molt fluix per la falta de gravetat, tot i que fem un parell d'hores d'exercici cada dia per evitar-ho. L'efecte de cansament dura un dia per cada dia que has estat a l'espai.

En algun moment va tenir por? Qualsevol petit error pot acabar sent del tot catastròfic...

No et pensis, la sensació de flotar és molt agradable. L'enlairament sí que és molt violent, hi ha forces molt importants en joc. Però després, quan estàs flotant, tot és molt tranquil i t'oblides de les pors.

Els Estats Units van retirar els seus transbordadors espacials l'any passat. Just després va deixar la NASA.

La decisió de no pujar més a una nau la vaig prendre quan vaig tornar de la missió de set mesos. Vaig seguir a la plantilla, però de reserva. Sempre vull trobar un nou repte, repetir el mateix no em compensava.

¿Impulsar els vols turístics a l'espai és aquest nou repte?

Es tracta de crear una nova indústria que porti persones a l'estació espacial. Crear les condicions per a un mercat que a la llarga pugui obrir-se a empreses o fins i tot a turistes que vulguin anar-hi de vacances. El preu ha de baixar molt, perquè a hores d'ara és molt car.

De quants diners estem parlant?

Ara paguem als russos una mica més de 60 milions de dòlars per cada persona que va a l'estació espacial internacional. Només anada i tornada, no parlem de l'estada. Ara hi ha una empresa que pretén fer-ho per 20 milions, però continua sent un preu inassolible. La idea és que, quan ho hàgim fet un parell de vegades, augmenti la demanda i els costos dels llançaments disminueixin.

Quin any podrien començar aquests llançaments low cost?

Per a astronautes, d'aquí uns cinc anys. Saber quant trigarà a arrencar el sector en el mercat públic és més difícil. Jo diria que almenys una dècada perquè s'estableixi una mica el mercat. No ho circumscric només com a opció turística, també hi poden tenir interès, com a laboratori, empreses que hagin descobert que sense gravetat es pot fabricar, per exemple, una inoculació d'un virus més eficaçment que aquí.

En èpoques de crisi es critiquen algunes inversions, com ara en el sector de l'aeronàutica. Estan justificades?

No. Això no és una despesa. És més aviat una inversió que sempre ens donarà beneficis. L'expansió de la tecnologia, dels telèfons mòbils, de les càmeres digitals... Tot això és gràcies al desenvolupament de la tecnologia que, en bona part, va ser provocat per la carrera espacial. Ara no ho podem aturar, perquè tornar a arrencar tot el procés serà molt més difícil.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT