Ministra amb nom de llei
Alessandro Volta va donar-li nom al voltis i Samuel Morse al sistema del mateix nom (al sistema Morse, no al Samuel), i jo, Ángeles González-Sinde, donaré nom a la llei Sinde. Bé, quan l'aprovi, cosa que de moment no ha passat perquè, tot i col·locar-la d'amagatotis en la llei d'economia sostenible, el Congrés se me la va passar pel folre i les manilles. Sàpiga, però, que a pesar de les peticions de dimissió, jo no defalleixo. Vaig dir-ho ahir en una entrevista a Público : "Som en una altra fase del debat i haurem d'escoltar totes les veus". Sí, és quan perds que escoltes. Mai abans.
I no serà per veus. Tenim el famós cànon que et cobra per avançat còpies que potser faràs (o no), tenim una SGAE que en nom dels drets d'autor cobra fins i tot per La Marató de TV3, tenim qui justifica el pirateig salvatge de música i pel·lícules argumentant que la cultura ha de ser gratis, tenim gent que invoca baixar-s'ho tot gratis d'internet mentre ells es lucren gestionant pàgines de descàrregues i tenim els anomenats internautes que defensen la llibertat d'expressió bloquejant pàgines web privades.
O sigui, que mentre vostè s'ha passat el cap de setmana pensant la manera de descarregar del seu cos tanta caloria adquirida a base d'àpats, jo he estat pensant la manera de salvar una llei que ha de regular les descàrregues... d'internet. Com? Marcel·lí Iglesias (PSOE) va dir també ahir que "harmonitzant el dret els internautes amb els dels creadors i els autors", que no se què vol dir però, oi que sona bé?
