19/11/2011

Minuts de reflexió

2 min

M'encanta el concepte dia de reflexió. Evidentment que com a prèvia a una jornada electoral em sembla poc menys que ridícul, però com a idea vital, m'entusiasma. La imatge de tot un país recollit, introspectiu i en silenci, que durant una estona apaga els mòbils, s'atura i connecta amb ell mateix, em fa posar la pell de gallina, en el sentit positiu de l'expressió. I ja no dic un dia sencer, perquè potser no cal, però una tarda de reflexió o uns minuts de reflexió de tant en tant serien màgics. Ser capaços de compartir uns instants en què cadascú ha de passar revista de si mateix, analitzar com se sent, què el fa feliç i què l'enrabia; qui el fa créixer i qui el fa petit; com vol encarar els possibles contratemps que s'intueixen al xamfrà de la propera cruïlla o què és el que el fa riure, malgrat tot i tothom, seria la millor medicina per als nostres mals. Dedicar-nos a pensar i repensar, una estona i com a país, qui som i què volem, com ens relacionem amb altres i, sobretot, com ens relacionem amb nosaltres mateixos ens faria més sans i més madurs i ens prepararia per encaixar els cops de puny que segurament ens esperen al ring i també per aprendre a disfrutar com cal les petites victòries quotidianes.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Però això, no ens enganyem, és només una il·lusió que no va enlloc, perquè sempre hi haurà un mòbil que sonarà, un escèptic que no tindrà temps per perdre amb mandangues o una inconscient que creurà que ja sap tot el que s'ha de saber en aquesta vida i que ella no necessita reflexions, ni a estones, ni a minuts, ni a dies. Però jo, que sóc tossuda de mena, continuaré defensant, discretament però contínuament, el dia de reflexió com una perla que no hem sabut ubicar bé en el nostre calendari. Una llàstima, penso, cremar un nom tan bonic per a un dia que ja no té cap sentit.

stats