Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Missió (cada dia més) acomplerta

A l'última gala dels premis Goya, quan Francesc Colomer (el nen protagonista de Pa negre , d'Agustí Villaronga) va sortir a recollir el seu guardó com a actor revelació, va fer un breu discurset que va encendre les ires de l'espanyolisme cavernícola, si és que ajuntar aquest substantiu amb aital adjectiu no és incórrer en una tautologia. L'acusaven, a Francesc Colomer, de no saber parlar castellà. El cert, si repassen el moment en qüestió -el vídeo és fàcil de trobar a la xarxa-, és que el joveníssim actor es va expressar en un castellà impecable (amb el seu accent català d'Osona, això sí, però de moment, i que sapiguem, tenir l'accent del lloc on s'ha crescut no és delicte). Només en un moment, el nen està a punt de donar les gràcies als responsables del film " por haberme escollit ", però ell mateix s'interromp i de seguida es corregeix: " Por haberme escogido ", diu, amb tota correcció.

Amb això, tanmateix, n'hi va haver prou perquè l'equip mèdic habitual prorrompés en anatemes a propòsit d'aquests pobres nens catalans sotmesos a un model educatiu talibà que els impedeix dominar la rica i lluminosa llengua espanyola, que com tothom sap és la millor i la més bella de totes les que es parlen al món. És per impedir despropòsits d'aquesta naturalesa que s'ha dictat la sentència del TSJC que exigeix a la Generalitat que doni la immersió lingüística per clausurada i el català per extingit, com en aquell títol de Maria Mercè Marçal a propòsit d'una Llengua abolida . És igual que als carrers dels pobles i ciutats de Catalunya (començant molt singularment per Barcelona) el castellà hi sigui la llengua dominant: no n'hi ha prou, cal absolutament que sigui la llengua única. Hi ha un tema pendent des del segle XVIII (o, més modernament, des de la Guerra Civil): el tancament del projecte nacional d'una Espanya única i gran, a imatge i semblança de França, que de moment es troba inconclús i que necessita dur a terme una homogeneïtzació lingüística, cultural i nacional de tot l'Estat per poder-se considerar plenament realitzat.

La sentència del TSJC, com la reforma de la Constitució perpetrada el mateix dia en la sessió més vergonyosa que es recorda al Congrés dels Diputats (i ja és dir), són passes que avancen fermes cap a aquesta realització. A Espanya també hi ha qui, com Heribert Barrera, té pressa (molta pressa) per donar per liquidat el problema catalán . I no es pot negar que són feiners. És una casualitat oportuna que, també el mateix dia (un 2 de setembre horribilis ) Manuel Fraga Iribarne anunciés la seva retirada de la política. Aquest exministre de Franco que va donar, ni que fos per assentiment, el seu vistiplau a tortures i penes de mort, i que per a vergonya de tothom ha estat al peu del canó fins que li ha donat la gana, se'n va amb la tranquil·litat que, cada dia més, s'acompleix el desig del seu mentor de deixar-ho tot atado y bien atado . Reposi, doncs, Don Manuel, vostè que pot ben dir que gaudeix de la satisfacció del deure acomplert.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT