28/11/2011

Model Barcelona, futur Barcelona

3 min

Fa temps que Barcelona va desenvolupar el model de ciutat que la va fer famosa en els ambients avançats de l'arquitectura i de l'urbanisme internacional. Era el model pensat per l'escola de Barcelona, liderada per Oriol Bohigas i impulsada des dels primers ajuntaments democràtics. Es tractava d'un model de potenciació dels valors de la ciutat compacta, centrada en els eixos històrics, aportadora de valor social i regeneradora de riquesa identitària en centres depauperats per la irresponsabilitat dels uns i per l'urbanisme d'urgència dels altres. Les acupuntures urbanes de començaments dels vuitanta, combinades amb la planificació olímpica, convertiren Barcelona en el que és avui: un referent fonamental entre les ciutats del món.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Malgrat tot, per poc que viatgem descobrirem que el model Barcelona no és un model que s'hagi imposat en els punts de la Terra on creixen les noves ciutats (fonamentalment, l'Àsia). Per poc perspicaços que siguem, descobrirem que les ciutats que ara es fan, siguin on siguin, segueixen paràmetres radicalment oposats als que nosaltres creiem que són definidors del nostre model d'èxit. La servitud del cotxe, la manca d'atenció a l'eficiència energètica, el manierisme arquitectònic, el menyspreu per la identitat d'origen dels llocs, la zonificació de l'espai, la falta de respecte per les realitats precedents… Tot els allunya del nostre model. Malgrat tot, ells s'imposen. I qui són ells? Doncs els urbanistes, enginyers, banquers, industrials i arquitectes anglosaxons, acompanyats per un sistema de diplomàcia activa que els permet desenvolupar el seu model des de Canton fins a Astanà, de Doha a Johannesburg.

Què hem de fer, per tant? Barcelona té més força que mai en el món de la diplomàcia informal. Som la Ciutat per excel·lència. I avui, com mai, es parla i es treballa sobre les ciutats. El model Barcelona ha d'esdevenir, penso, un veritable model, que vol dir un veritable patró que s'implanti arreu. Perquè això passi cal desenvolupar una nova teoria i una nova praxi sobre les ciutats. Barcelona n'ha de ser el model, i ha d'aspirar a atraure els creatius i els desenvolupadors més avançats, locals i forans. Un cop els tinguem aquí cal desenvolupar un ecosistema industrial, productiu, inserit en la trama urbana de Barcelona, implicat en el desenvolupament de la ciutat autosuficient, d'emissions zero i intel·ligent que ara cal pensar perquè esdevingui una realitat plena en dues generacions.

El repte de Barcelona, per tant, és el repte de la ciutat occidental: deixar de decaure, deixar de pansir-se en el paradigma dels serveis tout court, per regenerar els nostres carrers i les nostres places de tal manera que esdevinguin pols de creació de riquesa. L'arquitectura, el disseny, l'urbanisme, l'enginyeria que han de suportar aquest model han de ser de la màxima qualitat, han de tenir aquella excel·lència que ens situa al món.

Un cop definit tot això, també cal treballar l'àmbit del desenvolupament empresarial. Barcelona pot i ha d'esdevenir la seu d'iniciatives empresarials relacionades amb la ciutat, ja siguin de nou encuny, evolucionades a partir de realitats pretèrites, o bé importades. No és cert que tot el món estigui en crisi, ni és cert que tothom ens vegi tan malament com a vegades ens veiem a nosaltres mateixos. Barcelona és vista com una gran oportunitat, i dependrà més de nosaltres que no pas dels altres que segueixin veient-nos de la mateixa manera. Per això cal desenvolupar una bona estratègia de captació d'inversions a nivell metropolità, inversions alineades amb aquest model de ciutat productiva, autosuficient i d'emissions zero que cal preconitzar. Aquesta ciutat intel·ligent, la smart city de la qual tothom parla, és un model on hi ha un munt d'empreses i d'institucions que són smart, però també és un model on tan sols nosaltres, com ens deia fa molt poc el president d'una de les multinacionals més poderoses, som la veritable city.

La crisi ens condiciona i ho condiciona tot, és cert. Som víctimes dels errors propis i víctimes també del colonialisme fiscal que ens imposa l'Estat. Ara bé, si hi ha un lloc al món occidental on convé estar per sortir d'aquest cul-de-sac, aquest lloc és Barcelona i el conjunt de l'àrea metropolitana. Sobretot si entomem el repte de la ciutat com el gran repte que hem d'afrontar. No ens hi va només viure en una urbs bonica i agradable. Ens hi va la competitivitat com a societat, la viabilitat com a democràcia, el futur com a poble. El catalanisme polític s'ha bastit des de la ciutat i des de la modernitat radical. Recuperar la tradició d'aquesta vocació d'anar per davant dels temps ens seguirà fent grans i lliures, pesi a qui pesi.

stats