17/01/2017

Ana Pastor: a la recerca del titular

2 min

De la impertinència d’Ana Pastor en les seves entrevistes a El objetivo de La Sexta n’hem parlat en ocasions anteriors. Aquest mes en portem dues d’insostenibles, amb Esperanza Aguirre la setmana passada, amb escenes delirants, i aquest diumenge amb Oriol Junqueras. Tant hi fa la ideologia. No és una qüestió d’idees. És un problema de mètode. És raonable una pugna amb l’entrevistat per portar-lo a un atzucac argumentatiu, és lloable la lluita dialèctica amb fair play, és lògic rebatre arguments per desmuntar les tesis de qui tens al davant, són comprensibles les interrupcions puntuals si vols reconduir la resposta del convidat. Però el que resulta insuportable és que la insistència de la periodista es dirigeixi a fer-li dir al polític allò que ella s’ha imaginat prèviament que seria un bon titular. Ana Pastor es marca un objectiu pensant en la repercussió posterior en els diaris i els informatius de la cadena. Interroga des de la pretensió de tenir raons més lícites, principis més correctes i arguments més sòlids que el seu entrevistat, sigui qui sigui. I més que el diàleg constructiu el que busca és l’exhibició televisiva de plantar-li batalla. Diumenge va començar preguntant a Junqueras sobre la no assistència de Puigdemont a la Conferència de Presidents Autonòmics. Junqueras va respondre i ella va rebatre-li les raons. Al final, fins a sis vegades va insistir en allò. No perquè la resposta no hagués quedat clara sinó perquè ella no compartia els seus arguments. “¿Usted que presume de ser dialogante tampoco iría?”, li va acabar preguntant. I Junqueras li va insistir que no. El que ens va quedar clar és que a Pastor no li semblava bé la decisió del Govern de no assistir a la Conferència de Presidents. Per tant, l’entrevista no consistia a obtenir explicacions de Junqueras sinó a desacreditar els arguments a base d’anar menystenint les seves respostes.

També li va preguntar si acceptaria que tots els espanyols votessin sobre la independència de Catalunya i Junqueras li va detallar els antecedents històrics que no ho feien factible i no validaven aquesta opció. Pastor li va dir: “Entonces dígame que no. Dígame: «No aceptaré que el resto de España opine»”, exigint-li la frase textual del titular que ella volia en safata. I li va insistir dues vegades més. Junqueras, al final, veient que Pastor li demanava unes explicacions sobre la CUP que ell no compartia, li va haver de dir: “Es que usted me ha invitado a mi para que yo le responda. Y mi respuesta es esta”. Esgotador. Més que habilitat dialèctica, les entrevistes d’Ana Pastor són exercicis d’egocentrisme mediàtic en què pensa més en ella i el seu espectacle que en la voluntat que l’espectador es formi el seu propi criteri. Però l’únic criteri que t’ha quedat clar és el de la periodista, no el del convidat.

stats