Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

Espanya, Eurovisió i la pudor de naftalina

Una xaronada còmica i desprestigiada que fa equilibris entre la incompetència, pràctiques mafioses, friquis intolerants i interessos de productores musicals

Dissabte, mentre a TV3 oferien en directe el concert Volem acollir per fer costat als refugiats i migrants, a TVE es podia veure un espectacle xaró que va acabar degenerant en escenes de vergonya aliena, impròpies d’una televisió pública. Feien Objetivo Eurovisión, el concurs final per escollir el representant d’Espanya al certamen europeu de música de cada any. Hi participaven sis candidats. El procés de selecció es feia mitjançant el televot i el criteri d’un jurat escollit pel programa, en el qual hi havia Javier Cárdenas. El presentava Jaime Cantizano, que a mesura que avançava la llastimosa gala feia més cara de penedir-se d’haver acceptat col·laborar en aquell despropòsit.

El públic, equipat amb banderetes espanyoles per animar la festa, estava ple d’eurofans, els incondicionals d’aquest certamen que desenvolupen una conducta pròpia d’integrants d’una secta. El furor, la devoció i el nivell d’hiperventilació d’aquests personatges pot desembocar en situacions d’alt risc.

Es va produir un empat tècnic entre dos dels cantants. Una era una tal Mirela Cabero, la preferida del públic. L’altre era un tal Manel Navarro, un noi de Sabadell que va rebre el suport del jurat i es va convertir finalment en el guanyador i pròxim representant a Eurovisió. Els eurofans es van revoltar contra el resultat. Cridaven, insultaven i denunciaven manipulació en el procés de selecció. El flamant escollit, veient la desafecció dels eurofans, va obsequiar-los amb una discreta (però indubtable) botifarra. Mentre Jaime Cantizano intentava posar ordre, se sentien els crits irats del públic. Després vam saber que, fora de càmera, fins i tot van agredir un dels membres del jurat (que no era Cárdenas), al qual van donar una bufetada.

Als anys 50, el Festival d’Eurovisió es va crear amb certa voluntat de reconstruir l’harmonia entre estats en una Europa de postguerra. I a Espanya ha degenerat en un xou ple de ràbia, enveges, interessos i rancors.

TVE, incapaç de gestionar les pressions per col·locar un candidat, no és el primer cop que és còmplice d’un moment lamentable. Només cal recordar l’episodi de fa anys amb el violent John Cobra. De cara a l’espectador, tot plegat és una xaronada còmica i desprestigiada que fa equilibris entre la incompetència, pràctiques mafioses, friquis intolerants i interessos de productores musicals. Mentre el govern espanyol amenaça Catalunya de quedar-se fora d’Europa si s’independitza, la tele pública dona exemple dels seus vincles amb el continent amb una guerra de brètols incontrolats. Marca Espanya. L’ús inapropiat de la tele pública per participar en un esdeveniment que fa pudor de naftalina, que homogeneïtza la identitat cultural i la perverteix amb interessos comercials, i redueix a esperpent els vincles amb Europa.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT