20/02/2017

Jordi Évole i el context

2 min

Ha tornat una nova temporada de Salvados i ho ha fet amb un capítol dedicat als problemes d’addicció als mòbils i altres pantalles. El programa va resultar una mica anecdòtic comparat amb els temes d’actualitat a què ens té acostumats. La premissa estava preestablerta des d’un inici i era un pèl reiterativa: estem enganxats. Més enllà de l’entrevista pòstuma final a Zygmunt Bauman (aquests savis sí que són capaços de fer de mirall i d’oferir un discurs que et projecti una imatge del que som com a individus i com a societat), la resta de contingut recorria a un cert tremendisme. Televisivament és efectiu, però periodísticament és una mica prim. No és la primera vegada que Salvados cau en aquest tic, però quan el tema és tan proper, resulta més evident.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Malgrat això, està bé aprofitar aquesta arrencada més tènue de Salvados per fixar-nos en un altre aspecte del programa en el qual normalment no podem posar èmfasi perquè l’impacte habitual del contingut acapara el protagonisme. Es tracta de la realització, la fotografia i la posada en escena.

Salvados és un dels programes de la televisió actual amb un tractament de la imatge més acurat i sublim. S’ha intentat imitar sovint (sense èxit). Però no és fàcil perquè el nivell d’exigència i domini tècnic que s’intueix en els responsables que hi ha al darrere no és habitual. Els crèdits inicials del Salvados són sempre una meravella. Són, gairebé, un curtmetratge que més enllà del preciosisme de les imatges transmet un subtext que anticipa el que es desenvoluparà després. De vegades, fins i tot hi ha lleugeres picades d’ullet sobre aspectes subtils. En un programa de reportatges d’actualitat que intenta transmetre molta veritat no s’acostuma a utilitzar una realització tan exquisida. Hi hauria el risc de desembocar en una factura més pròxima a la ficció o a la publicitat. En canvi, gairebé sempre saben compensar aquest preciosisme amb elements del context que retornen la veritat a la narració. Carrers, bars, converses al costat de finestrals, passejos per un parc... La localització és sempre un element que aporta significat. No és mai innocent o fortuïta. Hi feia pensar aquest últim Salvados, el Conectados. Si bé en anteriors programes l’entorn tenia l’aire cañí de bars d’extraradi, cafès antics o casinos de poble, a l’hora d’abordar l’addicció al mòbil les escenes es van desenvolupar en boniques cafeteries cuquis i bars d’estètica pràctica i moderna. Conectados retratava un problema que subliminarment semblava atribuir-se a un altre estatus i a un altre tipus de context social.

El reporterisme (sobretot en cadenes privades) necessita aquest element extra de la realització com a mètode de transmissió de conceptes més subtils, evocar climes, destil·lar atmosferes i oferir un producte visualment potent i harmònic que atrapi la mirada de l’espectador.

stats