05/12/2016

‘Informe semanal’: Rita va morir de pena

2 min

Dissabte a la nit a Informe semanal van dedicar un reportatge a parlar sobre la presumpció d’innocència. El que va motivar aquesta causa tan noble va ser, precisament, la mort de Rita Barberá. Mira que hi ha hagut judicis mediàtics a Espanya en els últims anys per abordar aquest assumpte, però ha estat el tràgic i sobtat final de qui va ser l’alcaldessa de València el que ha portat la televisió pública a aprofundir en aquest aspecte.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L’inici del reportatge, d’uns deu minuts de durada, deixava clara la tesi. Deia la veu en off: “Rita Barberá fallecía tras prestar declaración en el Tribunal Supremo ante una gran presión mediática”. I a continuació entrevistaven el cap de cardiologia de l’Hospital La Paz, que afirmava que la tristesa i la depressió tenien molta relació amb les malalties cardiovasculars. Només això. Per tant, el diagnòstic mèdic d’Informe semanal dictaminava que la pressió mediàtica va sumir Barberá en un estat de tristesa profund que la va portar a la mort. El metge, per cert, no parlava d’altres aspectes que també són un factor de risc d’infart: un evident sobrepès o una dieta poc saludable, per exemple. De fet, poques hores després de morir va transcendir als mitjans el sopar que Barberá havia encarregat la nit abans al servei d’habitacions: un got de whisky JB i una truita de patates. No semblen els hàbits alimentaris més saludables per a una senyora de seixanta-vuit anys que un vespre no es troba gaire bé. Però al cardiòleg no se li va preguntar si, a part de la tristesa, Rita Barberá aparentment formava part d’algun altre grup de risc. O si el metge ho va explicar no es va incloure en el reportatge.

Tots els testimonis entrevistats anaven en la mateixa línia.

Els de l’àmbit del periodisme lamentaven la situació de la professió. Deia la veu en off: “La aparición en escena de intereses particulares, partidistas o la búsqueda de audiencia a cualquier precio podrían estar enturbiando el afán de limpiar lo público, deslizándose hacia un formato circense que se nutre del escándalo”. Entrevistaven fins i tot el ministre de Justícia, Rafael Catalá, que exigia respecte per la presumpció d’innocència. Un altre dels testimonis era l’expresident de la Junta de Comunitats de Castella i Lleó. Ho feia com a víctima injustament assenyalada pels mitjans. Va dimitir per un seguit d’irregularitats però anys més tard va quedar absolt dels càrrecs, com si aquest fos un cas idèntic al de Rita Barberá.

El resultat: un altre Informe semanal esbiaixat. Una cosa és fer un reportatge sobre la presumpció d’innocència i com s’ha degradat aquest aspecte en la informació periodística. I una altra cosa, més greu i tendenciosa, és vincular-ho amb les causes de la mort de Rita Barberá. El programa de TVE advertia que el periodisme està fatal i és evident que Informe semanal és, precisament, un altre exemple d’aquest problema.

stats