Publicitat
Publicitat

Bèsties que parlen

Monitora

La monitora fa servir el retrovisor de la moto per mirar d'arreglar-se els cabells embullats. Quan veu que la cosa no té remei decideix almenys dedicar uns segons a ajustar-se unes ulleres de sol tortes que amaguen com poden la magnitud de la festa d'ahir.

Davant seu, just al mig de la plaça del poble, un autobús prenyat de motxilles massa plenes omple de monòxid de carboni l'aire encara fred del matí. Amb pas decidit s'enfila cap al reguitzell habitual de nens sobreexcitats i pares atabalats. Se'ls mira de lluny i somriu amb complicitat, ella també te l'estómac lleugerament encongit però per raons més prosaiques. De totes maneres, no cal patir, tothom està massa amoïnat per adonar-se que no s'ha canviat de roba. Com que ho sap decideix anar per feina i s'ajup al costat de l'Arnau que plora desconsolat aferrat a sa mare, la pobra, que malgrat aguantar el tipus amb veu dolça i pacient, busca amb els ulls una mica d'ajut per apaivagar el xàfec.

Tot i el cap espès, la monitora se sap just en la edat que encara pot tastar el formigueig poruc de quan ella era la nena espantada que no volia pujar al bus i alhora entendre el desconcert entranyable d'aquests pares que van d'una banda a l'altra del vehicle i fan adéu i porten una màquina de retratar amb què no fan cap foto, sense poder veure mai com un pic el vehicle enfila el camí tots els petits incendis de llàgrimes s'apaguen per art d'encanteri. Sí, a la monitora li agrada fer aquesta feina. Sap que l'esperen tres dies de dormir poc, de descobertes i aventures petites, de jocs i cançons desafinades, de llanternes i corredisses. I qui sap, amb una mica de sort, alguna nit, a mitja carrera, ves que no torni a ensopegar amb els ulls negres d'aquell monitor rinxolat de silencis llargs que ara la mira des del fons del passadís.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT