Montilla ha de ser senador (i tant!)

Au, ja hi som. Els criticadors oficials ja estan acarnissant-se amb el pobre president Montilla perquè, pobret, té el caprici de ser senador. Però, a veure una cosa: què ens costa fer-lo feliç? ¿O és que no té dret a una alegria després d'haver aconseguit, de forma consecutiva, les tres pitjors derrotes en la història del PSC? A més, a mi només em surten arguments favorables a aquesta decisió.

Si Montilla és senador allà, ens estalviem d'haver de donar-li un (altre) càrrec aquí. No ho sé, per exemple, en un consell comarcal, en una vegueria, en un consell de comarca veguera, en una vegueria comarcal o en una sindicatura d'aquestes que redacta informes als quals ningú fot cas... Si té càrrec allà, el sou l'hi paguen allà i tal com està això de les balances fiscals, el fons de competitivitat i la disposició addicional dequivamatricular-losés molt millor així que haver de pagar-l'hi aquí. Sí, ja sé que ara vostè em dirà que aquí ja li paguem sou, despatx, cotxe i assistents en qualitat d'expresident. Bé, miri, l'hi diré molt clar: faci el favor de no polititzar el debat... Que és el que es diu quan no tens arguments.

Però hi ha més arguments a favor. 1/ El Senat és una cambra dinàmica, amb empenta, amb iniciativa... Vaja, a mida del personatge. 2/ Al Senat s'hi va, bàsicament, a aplaudir. Això permetrà a Montilla eliminar la pell morta de les mans i, per tant, li millorarà el tacte. 3/ Estant a Madrit (no ciutat sinó concepte) potser el conviden a La Noria. Ai no, perdó, que ja hi va anar. Crec recordar que després que hi anés Artur Mas... I 4/ AVE amunt i avall tindrà temps per observar el paisatge castellà. Potser això ens permet guanyar un poeta que escrigui coses com: "Mai vaig perseguir la glòria,/ ni deixar a la memòria/ dels votants el meu nom;/ jo amo els capitans subtils, ingràvids i gentils, com bombolles de col-i-flor. Montilla, no hi ha camí,/ sinó és el d'anar al Senat".