Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

Montoro torna a retallar l’autonomia fiscal de la Generalitat de Catalunya

El govern espanyol anunciarà un seguit de mesures fiscals per recaptar més diners, entre les quals la creació d’un impost sobre les begudes ensucrades com el que preveu aprovar el Parlament a principis de l’any vinent. Es tracta d’una estratègia que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ja ha fet servir en altres ocasions per retallar l’autonomia fiscal de Catalunya i privar-la de recursos. Si Madrid crea l’impost pel seu compte, la Generalitat ja no podrà aplicar el seu, amb el qual pretenia recaptar 41 milions, perquè passarà a ser un tribut estatal. El més probable és que Montoro tingui la intenció de deixar l’impost a gairebé zero per acontentar la indústria, tal com va fer amb el de dipòsits bancaris.

Recordem que en aquella ocasió, l’any 2013, la maniobra del ministre va impedir a la Generalitat recaptar 600 milions d’euros mitjançant un impost que era vigent en altres autonomies i que va ser producte del pacte entre CiU i ERC per als pressupostos.

Montoro va haver de compensar les autonomies que ja l’aplicaven, però no a Catalunya, perquè no hi va haver temps material de posar-lo en marxa. D’aquesta manera Montoro aconseguia dos objectius: d’una banda, satisfeia les demandes de la gran banca, refractària a la taxa i, de l’altra, obligava la Generalitat a fer retallades per complir amb l’objectiu de dèficit, ja que li bloquejava la possibilitat d’augmentar els ingressos. Una cosa similar va fer amb l’euro per recepta. La lliçó és molt clara: l’autonomia catalana, que alguns s’entesten a comparar de forma errònia amb la d’un estat federal, és en realitat una autonomia vigilada, ja que el govern espanyol té múltiples mecanismes per neutralitzar-la.

La notícia coincideix en el temps amb una anomenada operació diàleg, que no és res més que retòrica buida de contingut. En aquesta línia, ahir la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va insistir a parlar de “diàleg des de la lleialtat”. ¿Pero és lleial privar la Generalitat de recursos mentre se li imposa un límit de dèficit draconià? ¿És lleial demanar, d’una banda, disciplina fiscal i, de l’altra, impedir vies d’ingressos? ¿És lleial ocupar-li l’espai fiscal? Mentre no es demostri el contrari, l’evidència mostra que el govern espanyol només busca que Catalunya actuï al seu diktat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT