06/01/2011

Morruts, polítics i capellans

3 min
Diputacio, XVI

Repassant el diari em trobo una notícia sobre el morrut, la temible plaga que afecta les palmeres. En Elx reclamen més mesures per salvaguardar el palmerar, declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco. A la pàgina d'enfront hi ha una notícia relacionada amb el sobreseïment de quatre causes judicials obertes contra Carlos Fabra, amb una gran fotografia del president de la Diputació de Castelló. Aquest etziba, segons el periodista, "irònicament", que la sentència deixa de manifest que "els jutges i fiscals no varen fer els deures com devien". La notícia sobre el morrut alerta del perill que representa aquesta plaga, que ha corsecat ja tantíssimes palmeres emblemàtiques del nostre litoral: "Tan sols en Elx s'han talat aquest any 1.600 palmeres afectades".

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Seria un error no relacionar les dues notícies, creure que no tenen res a veure. En realitat, el morrut -o, per ser més concret, "el morrut roig"- és present al nostre país gràcies a gent com Fabra. Cada vegada que veig una palmera alatrencada, amb aquella macilència de mort que afecta les palmes, penso en el senyor president de la Diputació de Castelló, o en gent com ell. Ja m'enteneu. Penso en ell, com també podria pensar en el senyor Millet o en el senyor Ripoll o, fins i tot, en el senyor Francisco Camps, o en la senyora Maria Antònia Munar. Penso en el Bigotes i en el senyor Correa, i en Jaume Matas. Fins i tot, en aquesta divagació, pense en la visita del papa Benet XVI a València (i per què no també a Barcelona) i en tots els diners que s'hi varen gastar, que mai no sabrem quants foren, ni qui va fer el negoci de sa vida.

D'aquesta manera, cada vegada que veig una palmera cremada pel morrut em venen al cap tots aquests pensaments. En una ocasió, en un viatge en Euromed de València a Barcelona em vaig dedicar a contar-les. N'hi havia de totes les classes: palmeres de rodones, palmeres d'avingudes, palmeretes de xalet proletari, palmeres al bell mig d'una caseta de llaurador, palmeres pomposes de passeig marítim, palmeres centenàries d'alqueries i d'horts... I de diverses espècies: canàries, datileres, washingtònies, fins i tot algun margalló. Potser, a hores d'ara, la nostra geografia lingüística es pot resseguir de palmera amb morrut en palmera amb morrut, sense tocar terra, com proclama la dita. En el rodal de Marina d'Or n'hi havia un fum, però també en vaig veure moltes entre Cambrils i Salou, i en l'horta de València. Possiblement no hi ha major tristesa que la que traspua una palmera morta: tants anys per a créixer, tantes il·lusions posades en ella, tants esforços per podar-la, per escatir-la, perquè en un tres i no res tot se'n vagi en orris.

El morrut, segons ens diu la notícia, és un escarabat de la família dels curculiònids, amb el rostre particularment allargat, per això el nom. Les seues larves s'alimenten del cor de les palmeres, entren pel plomall, s'endinsen a l'interior i corsequen la planta. Dins del tronc d'una palmera afectada pot haver-hi milers de larves, fins a l'extrem que si pareu l'orella s'escolta un rum-rum devorador. Tanmateix, els símptomes tan sols s'observen quan ja és massa tard, quan el mal és irreparable, aleshores la palmera ferida de mort exhala un olor fètid, repulsiu, que empesta tot l'ambient. Els escarabats comencen a volar i s'estenen pels camps, buscant altres palmeres sanes, que han resistit al primer embat destructor.

Rere el morrut hi ha totes les urbanitzacions salvatges, totes les palmeres introduïdes a la babalà, de contraban, sense cap control fitosanitari, per posar-les en les noves avingudes, moltes d'elles literalment espoliades dels països d'origen. Rere la plaga hi ha l'ànsia especuladora, els PAI, el negoci fàcil, el tràfic d'influències, les comissions, els camps de golf, el regidor d'urbanisme empresonat (i també part dels no empresonats). La palmera cremada és el millor símbol d'uns temps de vergonya. Per això, jo proposo no talar-les, perquè la plaga ja és per tot arreu, sinó deixar-les mortes i que el seu tronc desplomat ens recorde aquesta època de covards.

stats