12/03/2011

Mort d'un forner navarrès

2 min

Aquest és un article recurrent, que procuro escriure, si en tinc ocasió, cada any per aquestes dates. Ho faig per recordar que fa set anys va morir un home a Navarra, assassinat a trets. El difunt tenia un forn de pa, i el va matar un seu veí que era policia nacional.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El motiu del crim va ser un crespó negre que el forner es va negar a penjar a la porta del seu establiment. Per situar-nos millor, convé recordar que tot just dos dies abans havien mort 191 persones en l'11-M, l'atemptat terrorista més brutal que mai hagi patit un país europeu. Aquell dissabte 13 de març era jornada de reflexió, el govern d'Espanya -amb el president Aznar al capdavant- insistia a mantenir, ja contra tota evidència, la versió de la possible autoria d'ETA, i a moltes ciutats del territori espanyol, començant per Barcelona, es produïen manifestacions convocades a cop d'SMS ( passa-ho! ) davant de les seus del PP. Eren ciutadans que, ja en plena era d'internet i de la comunicació global, sabien que el món sencer donava per confirmada l'autoria d'Al-Qaida i exigia al govern que digués la veritat d'una punyetera vegada. L'exaltació creixia per minuts.

En aquelles quaranta-vuit hores, es va estendre arreu una expressió de dol per les víctimes de l'atemptat que consistia en un crespó negre penjat a les portes dels comerços. El nostre forner, però, tenia un fill abertzale empresonat, i es va negar a penjar el crespó de marres. Òbviament, aquesta era la seva manera de protestar contra el penós intent del govern de donar gat per llebre (o terrorista basc per integrista musulmà) a la ciutadania. Aquesta actitud, però, va suscitar una agra discussió entre la dona del forner i la del policia nacional. Quan aquest se'n va assabentar, no va dubtar ni un moment: va agafar la seva arma, va baixar les escales, va entrar dins la fleca i va matar a trets el veí insurrecte.

No recordo haver sentit ni llegit cap condemna oficial d'aquest fet: als del PP la broma els havia costat les eleccions i no estaven per brocs, i a can PSOE estaven massa ocupats amb la borratxera de la victòria contra pronòstic. De manera que ningú es va recordar mai del dissortat forner navarrès que va morir per no haver volgut penjar un llaç negre al seu portal. I no ho va fer perquè formava part d'una de les dues Espanyes que, tal com va avisar Machado, poden acabar glaçant el cor del personal. Concretament, amb el fred metàl·lic d'una bala.

Aquelles quaranta-vuit hores que van seguir a l'11-M van ser el moment més delicat que ha viscut la democràcia espanyola d'ençà del 23-F. A diferència del cop d'estat fallit, però, ningú commemora aquells dies funestos. I és que no hi ha res a commemorar: l'odi, la por i la ràbia que es van fer visibles aleshores són els mateixos de sempre, com a mínim des del 1936. Els mateixos que avui continuen dins la societat espanyola, esperant l'ocasió propícia per tornar a esclatar.

stats