Mossos: amb la llengua no s'hi juga, s' hi negocia
La mesura de pressió que han recomanat alguns representants sindicals dels Mossos d'Esquadra en la negociació del seu conveni és una broma de molt mal gust. Diuen que parlaran en castellà perquè això molesta l'administració. S'equivoquen. A qui molesta és al poble al qual haurien de defensar. Que considerin que la llengua és una mesura "estètica" o "política" que no té res a veure amb la seva feina posa en evidència que alguna cosa no han entès bé del mateix fet de la seva existència. Si Catalunya té una policia pròpia és perquè es considera una nació que té uns signes d'identitat propis, el principal dels quals és la llengua.
La policia catalana s'adreça en català als catalans perquè és natural i lògic, perquè és la llengua del país, per proximitat i perquè és la seva obligació. Això ho tenen clar la majoria d'agents i així ho demostra el fet que, ahir mateix, a totes les comissaries on vam trucar des d'aquest diari la primera llengua de resposta fos el català. Molts mossos van mostrar també ahir el seu rebuig a aquesta mesura, tal com van fer oficialment els sindicats UGT i CCOO. Però el fet que alguns representants sindicals considerin accessori l'idioma mostra com una part dels agents tenen algunes llacunes lamentables en la seva preparació i com, per descomptat, no estan a l'altura del cos.
La mesura, sens dubte, ha aconseguit el ressò mediàtic que pretenien, però no han calculat el cost en desprestigi entre la població, prou castigada ja per algunes de les seves actuacions al carrer.
El cos dels Mossos s'ha fet témer, però li està costant guanyar-se el respecte dels ciutadans. Segur que hi ha molts bons professionals i és evident que és una feina de risc que ha de tenir una remuneració i uns mitjans de seguretat adequats. Però que en la seva negociació salarial alguns dels seus representants infravalorin la llengua no és cap bon camí per poder aconseguir el suport dels ciutadans a les seves reivindicacions.
