Mourinho és Flanders?

Ahir, l'entrenador del Reial Madrid, José Mourinho, va haver de tornar a parlar de Mozart: "Sóc massa jove per saber si el Barça és el millor equip de la història. Hi ha molts conjunts fantàstics que jo mai he vist, però és un gran equip al qual felicito per guanyar aquests dos partidets", va dir.

Tots els seguidors del Barça li hem de donar les gràcies per aquestes paraules tan ponderades. Tot i que va néixer el 1963, encara es considera jove per saber si el Barça és el millor equip de la història. Quan sigui vell ho sabrà, perquè potser aleshores haurà descobert si hi ha algun "conjunt fantàstic" que no hagi vist mai (tot podria ser) i que superi el Barça. Això exclou, de moment, el Madrid, que és un conjunt fantàstic que segur que ha vist, perquè l'entrena. A l'espera, doncs, que trobi aquest conjunt fantàstic i desconegut a sota un bolet, desitgem-li que els anys que anirà complint no li impedeixin sentir-se sempre jove, que és el mateix desig que enviem, des d'aquí, a Marujita Díaz.

Però de les seves paraules, emociona sobretot la felicitació que fa arribar a l'equip blaugrana per haver guanyar "aquests dos partidets". Que digui partidets i no partidassos fa il·lusió, perquè és com si de cop en Mourinho s'hagués transformat en Flanders, el veí dels Simpson que sempre parla en diminutius. Per això, m'agradaria donar-li les gràcies. Gràcies, Flanders. El Barça ha guanyat dos partidets. Dos partidets del mundial de clubets. Esclar que també va guanyar, l'altre dia al Santiago Bernabéu, el classiquet. Van haver-hi golets d'Alexis, Xavi i Cesc. I Messi (que aquest any, per cert, va guanyar la piloteta d'or) va fer un bon partidet. Esclar que si hem de posar-nos a comptar totes les ocasions per les quals hauria de felicitar el Barça no acabaríem. La lligueta de campionets, la supercopeta...