Publicitat
Publicitat

ESMOLET DE PARAULES

Nació

El concepte nació ens fa ballar el cap: ens hem fet farts de cridar que ho som, però som dins un estat que també assegura que ho és. I no falta qui afirma que és nació de nacions.

L'origen de l'embolic és que nació té dos sentits. D'una banda, és el grup humà que sense ser estat té una cultura, una història i sovint una llengua comunes. De l'altra, el grup o grups que, tenint una o diferents cultures, forma part d'un mateix estat o està sota un mateix govern.

Trobo els dos sentits als diccionaris espanyols, francesos i anglesos, però el segon no apareix en cap dels dos principals diccionaris catalans: el DIEC2 i el de l'Enciclopèdia.

En canvi, sí que el recollia el vell Fabra i el recull el D62. I només en diccionaris catalans trobo dins de la definició la voluntat d'autogovern.

¿És lícit que la ideologia entri al diccionari i elimini un dels sentits d'una paraula? Ho pot ser si ens ha amarat tant la consciència que en la pràctica, i de manera intuïtiva, ja ningú l'entén en aquell sentit.

Però hi ha un petit problema: al diccionari castellà-català i al cervell de la majoria de catalans l'equivalent de nación segueix sent nació , i això crea un malentès que llasta tots els debats al voltant d'aquest concepte.

Els catalans diem sovint que no ens entenen, i ens hem de plantejar si en la base d'aquesta incomprensió no hi ha paraules que definim de manera diferent de com ho fan altres grans llengües de cultura. Fent que nació només signifiqui el que voldríem que signifiqués, ens estem fent trampes al solitari?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT