Publicitat
Publicitat

Necessitem més màsters d'Esade?

"Si tu estàs finançant un servei públic i després no té impacte en la societat, el primer que has de fer és preguntar-te si estàs fent un bon ús dels diners públics". Amb la tranquil·litat d'esperit que dóna ser el degà d'Esade, doctor of education i master of arts per la Universitat de Colúmbia (els títols s'han de llegir en veu alta, amb l'exquisit toc fonètic que correspon a tan altes distincions acadèmiques), el doctor i màster Alfons Sauquet va contribuir d'allò més al debat, mal plantejat i pitjor desenvolupat (com sempre li passa), que va engegar el nostre mai prou ponderat president de la Generalitat, Artur Mas, un dia que va tenir l'acudit de dir en veu alta allò que tot el país reclama: "Volem ser Massachusetts! Volem ser Massachusetts!"

El doctor-màster Sauquet posava com a exemple els periodistes: "Ens hem de plantejar si no és millor formar 100 periodistes molt ben formats en lloc de 500 dels quals 400 acabaran treballant d'una altra cosa". No va ser prou valent en el seu exemple. Hauria d'haver pressionat més, anar més al fons, anar a l'arrel del problema, atacar-lo de cara: ¿per què formar bé 100 periodistes si amb 50 ja faríem (i si aquests 50 sortissin de la Facultat Blanquerna, de la URL, universitat a la qual pertany Esade, encara millor)? Si em permet l'ajudaré; si no el molesta, li prego que apunti els següents serveis públics (entengui graus i llicenciatures) que no tenen impacte en la societat (seguint el criteri, ignot, del doctor-màster Sauquet de què té impacte i què no): tota mena de filologies (des de semítiques fins a les clàssiques -grec, llatí, sànscrit, indoeuropeu-, també la catalana, passant per la galaicoportuguesa, eslava, i les hispàniques); filosofia (evidentment), històries (prehistòria, antiga, medieval, moderna i contemporània; l'únic que té "impacte en la societat" és el senyor Eudald Carbonell, ai las!); antropologia; història del dret, dret romà, dret eclesiàstic i filosofia del dret. També hi podria incloure totes les variants de la història de l'art, excepte si és per valorar peces artístiques que compraran els taurons formats a la Facultat de Dret d'Esade. Però encara pot ser una mica més valent, el doctor Sauquet: ¿per què no liquidem tots els estudis de lletres, humanitats i bona part de les ciències socials, sobretot de les universitats públiques? Què aporten a la societat, que els paga amb diner públic? Endavant; la societat li ho agrairà.

Liquidades facultats i estudis (i alguna universitat de segona o tercera categoria, pública naturalment), l'estalvi per al servei públic serà extraordinari. També podem podar en àmbits com la veterinària, ciències ambientals, arquitectura, física de fractals, física quàntica, psicologia evolutiva, història de la medicina, astronomia i aeronàutica, etc., on, de ben segur, es poden retallar un munt de despeses oneroses i luxoses.

A canvi, sembla suggerir el doctor-màster Sauquet, el servei públic encara té capacitat per absorbir uns quants centenars o milers de nous llicenciats/graduats en dret per Esade, uns quants màsters d'arts, màsters en business , etc., que, pel que sembla, sí que aporten, i molt, al servei públic.

Ara mateix acabem d'enviar mitja dotzena d'escriptors al Quebec, perquè en el nostre Shangri-la canadenc dediquen uns dies a la literatura catalana. ¿Què aporta això al servei públic català, quan el que es necessita són uns quants taurons financers formats a Esade (i no cal que posem noms als taurons més recents)?

Acabo tornant a Massachusetts. El doctor Oriol Pi-Sunyer, professor d'antropologia a la Universitat de Massachusetts (i que va passar per Harvard i va ser becat pel MIT, per cert), em fa les següents precisions: "Però si Massachusetts té fama de ser un lloc privilegiat d'ensenyament superior és perquè té una gran xarxa de colleges i universitats no només privades sinó també públiques. Sóc professor a la més important d'aquestes universitats, ubicada lluny (a dues hores d'autopista) de la capital. Intentem adaptar els nostres programes d'estudi a les necessitats i els interessos dels alumnes, i no al revés, i l'oferta és molt diversa. Inclou, per exemple, una Setmana d'Estudis Catalans organitzada pel departament de llengües modernes aquest mes d'abril, i la cloenda serà una celebració del dia de Sant Jordi!" Li haurem de preguntar al doctor Pi-Sunyer què aporta aquesta Setmana d'Estudis Catalans al servei públic de Massachusetts, EUA.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT