19/04/2016

Ni còmics ni ‘show’

2 min

Els dissabtes a la nit TV3 ha estrenat un nou programa d’entreteniment: Còmics Show. És una seqüela de l’anterior Còmics (a seques), en què feien monogràfics sobre humoristes cèlebres del país. Aquesta segona temporada no hi té res a veure. Només el títol i alguns dels seus integrants: Àngel Llàcer de presentador, Manu Guix d’amenitzador musical i en Bohigues de tant en tant. Ara la Lloll Beltran i en Peyu s’han sumat a l’equip de col·laboradors per exercir de disruptors del fil narratiu. Tanta gentada per fer avançar el programa es tradueix, sovint, en una mena d’escenetes teatrals de guió terrible en què juguen a fer una mena de metatelevisió que costa d’empassar: fingir davant l’espectador els falsos entrebancs de fer un programa de televisió. És a dir: que si el presentador s’ha fet mal al peu i no sap com farà el programa, que si ara no trobem el vestuari adient, que si ha desaparegut en tal, que si assagem un truc de màgia per després... Situacions que estan a prop de la comèdia més teatral que no pas televisiva i que cauen en certa tonteria intranscendent.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Cada programa està dedicat a una qüestió de fons: els musicals o la màgia, per exemple, són els que hem vist fins ara. Però després el fil conductor és una excusa. En realitat, Còmics Show és el que fa anys coneixíem com un programa de varietats: entrevistes a famosos, música al plató, actuacions de mags i comedieta vodevilesca per esponjar... Per tant, el programa ens transporta a uns continguts passats de moda, aquells espais dels anys 80 en què tot interessa més aviat poc. Llàcer s’esforça a insuflar energia i ritme al contingut però és insuficient quan el guió és tan anodí. Les entrevistes són tòpiques i trivials. Si fins ara els programes de dissabte a la nit de la cadena, com El gran gran dictat o La partida, permetien un entreteniment que incloïa la canalla com a espectadors que aglutinaven la resta de família davant la pantalla, Còmics Show és més difícil que creï interès transversal en una llar. És irregular i, segons com, pueril.

Els punts forts del programa són, en canvi, la realització, l’ambientació i la il·luminació. Còmics Show té un dels platós més bonics que hem vist els últims anys a TV3. Però amb això no n’hi ha prou. I amb situacions humorístiques més reeixides, com les d’en Peyu, tampoc.

El programa és tou, previsible, d’una creativitat molt justa i convencional. Còmics Show no ofereix res de nou ni diferent ni proporciona ni la rialla ni la intensitat que promet el títol.

stats