Publicitat
Publicitat

MOLÈSTIA A PART

Ni un pèl de tontos

En nom de tots els alopècics del món: gràcies, Pep. Ens fas sentir orgullosos de la nostra minusvalidesa capil·lar. Seguint el teu exemple, lluïm sense complexos la closca pelada que abans amagàvem sota gorres, barrets, mocadors o pentinats impossibles. Ara ens fas sentir afortunats gaudint d'un dèficit de fol·licles similar al teu. Demostres que es pot ser calb i tremendament atractiu. La bellesa no s'acaba al sud de les celles. L'elegància i l'autoestima irradien des del parietal fins a la punta dels peus. I quan a la coberta cranial hi escasseja el pèl, l'home en pot fer bandera com fas tu de manera incontestable. Ens has ensenyat que quan hi ha poc pèl a la closca es pot conjuntar amb la mida d'una barba de tres dies o rapar-lo al zero per a les grans ocasions -això sí, amb el relatiu perill de ser confós amb un fill de Gaddafi.

També és necessari donar-te les gràcies a tu, Andreu, per ser a l'altre extrem. Has fet que tots els calbs que es resisteixen a perdre la pelussera descobreixin que el miracle és possible. Una frondosa tofa de cabells pot tornar a florir del que ja crèiem que seria un descampat d'epidermis per sempre. Amb l'empelt dels cabells del teu propi clatell a les zones més necessitades t'hem vist rejovenit, ens ha semblat que tornaves a la nostra vida entrant per una porta temporal que vas obrir fa vint anys. Com aquella que es posa uns pits nous i exuberants, t'has posat pèl al cap i t'ha sortit joventut a la mirada. On hi pot tornar a haver pèl hi pot tornar a haver alegria.

S'ha acabat el temps d'amagar la calvície sota perruques rellepades, de retallar-se les fotos a l'alçada del front o de pintar-se les clarianes amb esprai de grafit fosc. En nom de tots els calbs del món, gràcies, Pep i Andreu. Seguint el vostre exemple, pelats o peluts no ens tornarem a prendre el pèl a nosaltres mateixos.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT