02/06/2012

Ningú no vol acceptar la responsabilitat per la crisi de Bankia

2 min

El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha subratllat aquesta setmana un dels errors més perillosos que solen cometre els governs, sobretot quan tenen un problema al sistema financer: tendir a subestimar-ne la importància i tocar fusta perquè a dins no se n'amagui un de més gros. "Val més equivocar-se per posar-hi massa diners al principi (davant el forat d'un banc), que equivocar-se per posar-n'hi massa pocs", va sentenciar Draghi després d'haver etzibat que el govern espanyol ha fet les coses "de la pitjor manera possible" amb Bankia.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Ahir, 24 hores després d'aquest advertiment, el ja expresident de Bankia, Rodrigo Rato, va defensar la seva gestió de l'entitat amb l'argumentació exactament contrària a la que havia fet servir Draghi la vigília. En una nota plena d'ironia distribuïda als consellers de Caja Madrid, Rato titlla el pla de capitalització del govern Rajoy (que preveu més de 23.400 milions d'euros públics) de "magnífic" per a Bankia, perquè aprovisiona "les possibles pèrdues futures derivades d'inversions immobiliàries excessives que es van realitzar en el passat", quan Rato no n'era president.

El contraatac conté, però, un dard enverinat per al seu excol·laborador i ministre d'Economia, Luis de Guindos, i contra el president Mariano Rajoy, amb qui va rivalitzar com a delfí de José María Aznar. Critica que els quantiosos ajuts públics es donin a càrrec del Tresor i dels actuals accionistes, que van comprar l'acció de Bankia, quan va sortir a borsa, a 3,75. Ara val 1 euro.

La tesi de Rato ve a ser que ell es va trobar amb el desastre que s'havia covat abans, durant anys. De fet, és una actitud similiar a la que va mostrar el ministre De Guindos en respondre a Draghi que ells fa poc que governen i s'han trobat amb aquest caos. Prou fan detectant-lo i intentant-lo arreglar. Però seguim sense saber si realment són necessaris 23.400 milions. Amb el diner públic, tota transparència és poca. I veure com s'espolsa les culpes tothom no és gaire estimulant.

stats