Publicitat
Publicitat

Un tast de català

Ningú ens diu quan 'major' vol dir 'més gran'

Seguint l'actual normativa, puc traduir "Este es el mayor reto del país" per "Aquest és el major repte del país" per molt que la intuïció ens ho faci veure com un calc del castellà. En efecte, segons el DIEC, major vol dir més gran , principal, més important, i en dóna un seguit d'exemples: major part, carrer major, altar major, festa major, alcalde major, pal major, vela major, ofici major...

Però el lingüista sap que major equival a més gran en dialectes com el valencià, en què també vol dir de més edat , seguint un ús que és alhora antic -el trobem en els clàssics medievals- i paral·lel al castellà. I que en el dialecte central, la base del nostre estàndard, aquest ús s'ha conservat fossilitzat només en algunes expressions que són grosso modo els exemples que recull el DIEC.

Ni el DIEC ni els altres diccionaris no ens informen d'aquesta restricció. Enlloc no ens expliquen que, en realitat, no ens estan donant exemples d'un ús general sinó els únics exemples en què l'ús es manté. Rere aquesta llacuna informativa no hi ha només deixadesa: hi ha també la boirosa pretensió d'acollir dins la norma l'ús antic i dialectal. Però la normativa lèxica, per ser moderna i funcional, ha de fixar un estàndard, és a dir: restringir i seleccionar. Perquè deixar-ho tot difús no fa res més que crear desconcert o, una cosa encara molt pitjor, legitimar usos que són flagrants calcs del castellà.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT