Publicitat
Publicitat

OBLADI-OBLADA

"Ningú morirà mai"

Jan Martí. Amb 29 anys és l'editor més jove del país. Fundador de Blackie Books, una editorial independent que publica llibres immortals i que ha colat un grapat de supervendes. Herzog, Everett, Jardiel, entre d'altres. Acaba de descobrir la desconfiança i té massa poca por de la mort. Col·lecciona robots i li agraden els llibres tacats. Avui ha anat a dormir a les set del matí i s'ha despertat amb una amenaça de mort al mail. Una vida al límit.

Deixem penjar les cames d'un cinquè pis i desafiem el buit. Ell té vertigen. Et llançaries? No. Però just avui he rebut una amenaça de mort: vols morir, fill de puta?, deia el mail, i m'oferia cinc opcions per decidir la meva mort. Amb quina et quedes? Amb la de morir decapitat per una serra mecànica, l'opció més espectacular. El Jan parla de violència sense alterar-se: impassible. Es mou poc, parpelleja menys i fa pauses eternes. T'han dit mai que no sembles d'aquest planeta? No, al revés: se'm veu massa el plomero. M'incorporo: parla tan fluix que m'hi he d'acostar per sentir-lo. ¿Això és perquè t'escoltin més? No. És perquè em costa parlar i mirar la gent a la cara.

LLIBRES NEGRETS. El Jan és l'editor més jove del país i Blackie Books un fenomen editorial independent que recupera el llibre com a objecte de culte. El desig de desitjar. Què tenen en comú els llibres que publiques? L'actitud. Són llibres que es posicionen davant la vida. Com tries què publiques? Com més em costa explicar per què m'agrada un llibre, més ganes tinc de publicar-lo. Aguanto la mirada i un silenci incòmode. Me'l miro: té 29 anys però en podria tenir 25 o potser 35. A mig camí de tot. Ara que et fas gran, ¿notes la crisi dels 30? No. Només tinc por de quedar-me calb. I al marge de les entrades, què ha canviat en tu ara que et fas gran? He començat a desconfiar. ¿Això vol dir que n'esperes poc de la vida? No. Ho espero tot. Tinc una expectativa altíssima i estic convençut que ningú es morirà mai i que tot anirà bé.

ROCK I PATÉ. El Jan espia els finals dels llibres i llegeix desordenadament: el caos fet lectura. Abans escrivia, però ara ho ha deixat. ¿Els editors sou escriptors frustrats? No. Jo no sento l'ofici d'editor com a tal. Què sents, doncs? Jo el que vull és compartir una cosa que m'agrada amb desconeguts, com faig amb la música. Samarreta de cotó i texans negres, el Jan té més pinta d'estrella de rock que d'editor. I ho és: als matins es mou entre llibres i a les tardes toca amb la banda Mendetz. A les nits, ¿tens temps per dormir? Dormo poc i malament. I tinc somnis estranys, com que vaig a festes on hi ha gent que té cara de paté.

TACTE I EXCITACIÓ. Què fas quan no pots dormir? Navegar per internet: la sobreinformació em produeix excitació. Internet és millor que la vida? Durant molt temps vaig pensar que internet era la realitat, i només en sortia per anar a fer una canya amb els amics. Ara ho estic deixant: sóc com un exfumador, però d'internet. Què t'interessa de la vida? El tacte. El tacte és pur, no està gens viciat. Ets de tocar molt? A un primer nivell, no: té a veure amb el fet que de petit tenia grans i no volia que ningú em toqués, ni em mirés.

BELLESA I DOLOR. Què escoltaves de petit? Primer Los Toreros Muertos i després vaig descobrir Nirvana. Què tens de Kurt Cobain? La teoria del dolor associat a la bellesa: el que és bonic fa mal, que no vol dir que el dolor sigui bonic. Moriries per una cosa bonica? Jo vull fer bellesa, i potser acabo morint. Et fa por la mort? La meva, massa poca; la dels altres, molta. L'has sentit mai a prop? Sí. Els mossos em van confondre per un delinqüent seriós i després d'una persecució vaig acabar amb una pistola apuntant-me al cervell. Com ara, però de veritat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT