Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

Ningú no s'hauria d'alegrar que Spanair hagi deixat de volar

Spanair ha deixat de volar després que Qatar Airways s'hagi fet enrere com a potencial soci industrial, i que la Generalitat ja no vulgui abocar-hi més diners. La prioritat immediata de Spanair i de les autoritats ha de ser garantir l'atenció dels passatgers. La seva seguretat, el seu dret a viatjar i, en última instància, la indemnització han de quedar garantits.

Però, al marge de com es gestioni el cessament d'activitat, l'asfíxia financera que ha obligat Spanair a plegar és una molt mala notícia, de la qual ningú no s'hauria d'alegrar. Al marge de les 2.000 persones que hi treballen, el projecte de comptar amb una aerolínia catalana que tingui el Prat com a base i que ajudi a convertir-lo en un hub o centre de connexions de vols intercontinentals era un objectiu legítim.

Cal recordar el context de la compra, el 2009: primer, l'empresariat ja havia comprovat que la seva reivindicació del Prat en l'acte de l'Iese del 2007 no havia tingut resposta de Foment, i segon, la marca Iberia acabava d'abandonar l'aeroport de Barcelona, tret del pont aeri. Va aparèixer una aerolínia disponible per un euro. Calia capitalitzar-la i posar-la en ordre. Per què no?

En contra del projecte hi han jugat l'entorn econòmic, la pressió de les aerolínies rivals o la negativa a posar diners de l'empresariat català, que va proclamar a l'Iese que els vols intercontinentals des del Prat eren rendibles i després va mirar cap a un altra banda. Aquesta negativa no és aliena al fet que Spanair quedés a expenses dels ajuts públics. La situació límit de la Generalitat fa comprensible que hagi dit prou. Perquè hi ha prioritats socials i perquè, a més, s'arrisca a tenir problemes amb el comissari europeu de Competència, tot i que altres suports rebuts per aerolínies de bandera, com Iberia, mai surten en el debat. Potser la gestió del dossier Spanair no ha estat òptima, però, sota la fórmula que sigui, el projecte de fons no pot morir, com ha de seguir viva la batalla per fer més autònoma la gestió del Prat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT