Publicitat
Publicitat

Nínxols tunejats

La productora de la pel·lícula Biutiful , filmada a Barcelona pel director Alejandro González Iñárritu, ha estat condemnada a pagar vint mil euros pels desperfectes causats en diversos nínxols del cementiri de Sants durant el rodatge. Es veu que al senyor González Iñárritu, especialista en intensitats prefabricades, li va semblar que els nínxols no oferien un aspecte prou tètric, de manera que va procedir a retirar-ne flors i ornaments i a pintar-ne les làpides de blanc espectral, perquè fessin pinta de cosa abandonada i llastimosa. Quan una senyora de Castelldefels hi va anar per visitar la tomba del seu pare, se la va trobar convertida en el sepulcre de la família Monster. Va posar una demanda, que lògicament (la justícia de vegades funciona) ha guanyat.

Biutiful , com tota la filmografia del tal Iñárritu, és una pel·lícula tramposa fins al moll de l'os, que intenta fer passar un cromo new age sobre misèries a l'engròs com un discurs sobre la condició humana.

Tan falsa i buida com aquests nínxols tunejats per impostar una tristor que González Iñárritu deu imaginar que queda profunda, però que només arriba a ser ridícula. La propaganda deia que Biutiful era un film valent, que ensenyava la part fosca de Barcelona i, per extensió, de la tothora decadent societat occidental. L'únic que ensenyava era els peus. Està molt bé que el jutge condemni un fet òbviament reprovable com és la profanació de tombes, però el que hauria de figurar al Codi Penal és la producció de films com els del senyor Iñárritu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT