No dividim la societat
Em commou escoltar, a El matí de Catalunya Ràdio, la cap de programes i número dos dels socialistes espanyols, la senyora Meritxell Batet, afirmant que a Catalunya no s’hi pot celebrar un referèndum sobre la independència, o sobre l’autodeterminació, o sobre el que sigui, perquè això equival a dividir la ciutadania.
Pobre argument per a una intel·ligència que em consta que és rica. I que per altra banda té la seva part de raó: en qualsevol convocatòria no tan sols referendària sinó tan sols merament electoral, les opinions tendeixen a dividir-se, de tal manera que hi ha unes opcions que surten guanyadores i unes altres que surten rebutjades. Després de fer el recompte de vots, la gent acostuma a anar-se’n a casa seva amb el seu resultat, i si la seva opció ha guanyat es feliciten entre ells i si ha resultat perdedora intenten consolar-se i/o prescindir dels seus líders per buscar-ne uns altres. Això sol ser així.
Una altra cosa són els parti-pris: la senyora Meritxell Batet veu amb molt més bons ulls una possible aliança de govern entre el PSOE i Ciutadans que no pas amb Podem, una força que sosté la necessitat de celebrar un referèndum a Catalunya, tot i que encara no hagi dit en quins termes. Però representa que el PSOE es nega a la convocatòria de qualsevol referèndum, perquè això dividiria la societat catalana. Ara, facin-se’n una idea, podria passar que els uns votessin que sí i que els altres votessin que no. Seria una tragèdia.
Molt diferent del que succeïa en temps d’un personatge anomenat Francisco Franco, que sí que va convocar un referèndum i el va guanyar per més d’un noranta per cent. No va dividir la societat espanyola, doncs, ans al contrari. Allò va tenir un efecte tan unificador que en va emergir l’anomenat esperit de la Transició, del qual encara viuen personatges tan joves com el rei Felip VI o fenòmens com la camisa permanentment blanca de Pedro Sánchez, que ara que hi penso és el cap de files de la diputada i cap de programes Meritxell Batet.
Potser la senyora Batet ha passat els darrers anys massa temps a Madrid, i això li ha facilitat arribar a la difícil conclusió que un referèndum és un esdeveniment que separa les opinions dels ciutadans. És allò que va escriure el poeta Josep Maria de Sagarra sobre el dramaturg Josep Pous i Pagès: “Acabada la funció, / es van dividir els parers: / els uns xiulaven en Pous, / i els altres xiulaven en Pagès”. Una societat trencada pel mig, doncs. Com triar entre la xocolata blanca i la negra, una decisió que si no recordo malament solia dividir internament la diputada i cap de programes socialista Meritxell Batet, que ara es mostra tan sòlida i tan rocosa, si fa falta. Hi ha una altra pregunta que no sé fins a quin punt divideix la ciutadania però que em sembla oportuna d’apuntar: ¿acabaran amb la nostra paciència o aguantarem la seva frivolitat? Jo de moment no em sento dividit, senyora Batet, però sí francament decebut.
