Publicitat
Publicitat

RAONS

No hi ha alternativa

Explica Hans Magnus Enzensberger que el mot alternativlos (sense alternativa) va ser elegit a Alemanya com "el mot monstruós" de l'any 2010. Certament, l'elecció no devia impressionar gaire Angela Merkel perquè no ha parat de repetir que no hi ha alternativa a les respostes a la crisi proposades per ella. Però ja se sap que els governants només escolten el que els convé. En el sempre penós exercici de bons auguris per a l'any que hem començat, jo em donaria per satisfet no sentint ni un sol dia del 2012 aquesta jaculatòria: "No hi ha alternativa".

Com diu Enzensberger, aquesta expressió és "una injuria a la raó, perquè equival a la prohibició de pensar. No és un argument, és un anunci de capitulació". La sensació de capitulació és el precipitat que la cultura de la crisi està estenent per la societat europea. No hi ha alternativa és l'expressió de la impotència d'uns dirigents que es resignen al fatalisme, que confonen la realitat amb una creença sobre ella, i gasten tota l'energia a fer metallenguatge sobre la seva obstinació. Fa poc, el tòpic ideològic era encara la competitivitat, que almenys tenia un dimensió activa; ara ja només és l'austeritat, que fa que els ciutadans passin d'actors polítics a resignades víctimes passives. L'estupidesa del "No hi ha alternativa" es fa ja clamorosa quan les dades confirmen que l'economia s'atura, quan des d'arreu del món s'està avisant que el camí emprès és equivocat ("Retallar la despesa quan l'economia està deprimida, deprimeix l'economia encara més", diu Paul Krugman) i Europa segueix a pinyó fix.

"No hi ha alternativa" és certament la renúncia a la raó crítica. No hi ha marge per pensar, només cal obeir. I així un govern pot arribar a justificar les seves mesures perquè, si no, ens les imposarien. Però és també una invitació a la indiferència. I la indiferència és causa de molts desastres. Sovint, si les coses van malament no és tant per una malèfica voluntat dels que defensen interessos privats com perquè la indiferència de la majoria fa que la societat no reaccioni per impedir-ho.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT