Publicitat
Publicitat

No ens morirem

Benvolgut Eduard,

Vas néixer el 1936, l'any que va esclatar la Guerra Civil, i has viscut tantes vides en una que molts devien descobrir dimecres, quan et van donar la Creu de Sant Jordi, que un dia et vas dedicar a la política.

M'agrada sentir-te parlar. Saltes d'un idioma a l'altre amb la mateixa facilitat amb què a la vida has anat canviant de tot. De partit, de país i de professió. Estats Units, Haití, Anglaterra. Economista, polític i ara divulgador científic. Sempre al lloc just en el moment oportú. Comunista quan durant el franquisme no es podia ser altra cosa. De Suárez quan, en plena Transició, era l'única manera de tocar poder.

I sempre tan hàbil. Marxant dels llocs abans que els nous temps te'n fessin fora. Abandonant la política abans que hi arribés el virus de la desafecció. Ja fa molt temps que vas girar aquell full. Ara ni tan sols votes. Aquestes foteses les deixes per a nosaltres, els homínids. Tu ets aquell savi despistat que ja està en un altre univers, el senyor d'ulls petits i mirada tendra, de crani prominent i cabells esvalotats, l'explorador de les emocions humanes, seductor i magnètic. Sempre envoltat de gent jove. De noies que potser ni sabien que un dia vas ocupar càrrecs terrenals: conseller, ministre, eurodiputat.

Però dimecres , quan vas recollir la Creu de Sant Jordi, vas deixar per un moment la divulgació científica i vas tornar al missatge polític. Et van demanar que parlessis en nom de tots els guardonats i tu vas fer un discurs molt curt, d'encara no tres minuts. Vas dir textualment "que quan un poble amb una identitat molt forta, es tanca sobre ell mateix, es nega a rebre les interaccions d'altres cultures i d'altres països, es va asfixiant, cada vegada fabrica menys neurones i acaba morint-se a les mans d'un altre".

Són paraules teves, de l'home que a la tele un dia em va dir que ell potser no es moriria mai. Li han quedat gravades a molta gent, aquelles paraules. I ara ens alertes d'una mort col·lectiva. Com volent dir que tu no, però nosaltres potser sí. Pots estar tranquil. Si algú ha interactuat amb altres cultures i altres països, si algú s'ha obert a Europa i al món, aquest és el nostre poble: el teu, el meu i el de tanta gent que avui viu aquí i ahir va néixer vés a saber on. Ja veuràs com no ens morirem, Eduard. Ni tu ni nosaltres.

P.D.: Vas ser un gran visionari quan a finals del segle XX vas decidir explorar la divulgació científica. Més d'un milió de llibres venuts, 500.000 seguidors a Facebook i un programa de culte a la tele. Ja t'ho deia l'Antoni Gutiérrez Díaz: "L'Eduard no té ni idea d'on és, però sap perfectament d'on ve i on va".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT