"No recordo el primer petó"
Seiem davant per davant. Cara a cara. Blanc contra negre. La conversa és àgil: respostes que tallen preguntes, frases avortades per noves idees entrant, activitat cerebral trepidant. La història d'El Bulli està plena de primeres vegades: fites, premis, exposicions. Primera portada al New York Times , Primera Dokumenta, primera pel·lícula a Hollywood. ¿És per això que El Bulli és irrepetible? Sí. Es pot fer millor, però ja no es pot ser el primer: serà menys icònic. Una pausa i un pas amb p , del terrreny professional al personal: ¿Recordes el teu primer petó? No. I s'explica: Tinc el disc dur molt ple i tiro de memòria selectiva. Els primers texans, els recordes? Tampoc, però sé que els comprava en una botiga d'estraperlo. Pròxim intent: ¿la primera vegada que vas fer l'amor? No gaire. Potser més o menys. ¿I la primera nòvia? Sí, perquè només n'he tingut una: és la meva dona des de fa 24 anys. El Ferran, sempre endavant: no mires mai enrere? Tinc una filosofia: no et preocupis per allò que no pots canviar. I com que el primer petó no el puc canviar, no m'esforço a recordar-lo.
ORDRE I GENI. Mira constantment a dreta i esquerra, però segueix la conversa. Sembla absent, però hi és. Ell i les 50 idees que li creuen el cap: El talent és important; però també la imaginació, la fantasia i l'humor. Què és el més important que has desaprès? L'ego. L'ego és la pitjor droga del món. L'ego fa esclau? Sí. Per això molta gent amb reconeixement, fama i diners no són feliços: perquè volen ser el número u i no accepten ser el dos, o el tres. Tu ets el número u des de fa 5 anys: ¿estàs fart que et parlin de genialitat? La genialitat és una absurditat. El concepte de genial ja no serveix: s'ha de treballar en equip i de forma ordenada. Aquest és el secret i així és com ho fa Google: Google és ordre pur. ¿A la teva vida personal hi ha ordre? Riu. I diu: Jo no tinc vida personal. Treballes tot el dia? No. Jo no treballo mai. Paradoxal. I de pensar, pares mai? Sí. La passió és fantàstica; l'obsessió és la malaltia de la passió.
MÀGIA I CREATIVITAT. Ja no hi ha pressió: més enllà de ser el millor cuiner del món, el Ferran ha aconseguit l'estatus d'icona. Intocable. ¿Una retirada a temps és una victòria? Això no és una retirada, és una transformació: un late night pot durar 30 anys si és capaç de transformar-se. ¿És més important la transformació que la creativitat? Sí. Però per transformar-te necessites creativitat. I què és la creativitat? La creativitat és deixar de copiar. Curt, clar, directe. D'un ou, una truita. Abracadabra! Què té de màgia la cuina? Tot. I és més: la cuina és universal: Tothom sap menjar. I tothom sap debatre. ¿El mateix que passa amb la tele i el futbol? Sí, i aquí hi ha l'èxit: el menjar és la xarxa social més màgica del món. El Facebook dels fogons.
NORMALITAT I VALENTIA. ¿Tu coneixes gent nova cada dia? Sí. De molt nivell, i en tots els àmbits. De qui has après més coses? Aprenc molt de la gent que té capacitat de síntesi; gent com Vicenç Todolí, Toni Segarra i Richard Hamilton: gent pragmàtica i poètica a la vegada. I també de gent com la meva dona i el meu germà: gent molt ètica. Sé de qui t'envoltes. M'expliques qui ets? Jo sóc un paio molt normal i gens extravagant: vesteixo normal i faig coses normals. Pausa. ¿Ets una persona normal que fa coses extraordinàries? A nivell professional, sí. I aquí aquest orgull i autoconvicció tan necessaris: el Ferran es creu l'ofici i els seus mèrits. ¿Pequem de prudència, els catalans? Sí. Tenim poca ambició; i sobretot, ens falta valentia.
