Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

No robaràs La sort Dels altres

"La loteria és un impost que grava la gent que no sap matemàtiques". La cita, de l'escriptor Robert A. Heinlein, la vam publicar el dia 22 de desembre al peu d'aquesta pàgina, i mentre molts lectors l'aplaudien, Catalunya rebia bona part dels premis, grossa inclosa. Avui torna a haver-hi sorteig important de loteria espanyola, i moltíssima gent l'ha comprada a les administracions que van ser premiades fa quinze dies, confiant que hi tornarà a tocar. No els pregunteu per què, i espereu a riure al final del sorteig, que mai se sap.

En una cosa tan atzarosa com la loteria, la batalla mental entre la lògica, l'instint i la superstició configura un gran bombo de contradiccions que donen voltes amb resultat incert, sovint grotesc.

Tinc una teoria sobre per què hi ha gent que creu que es vendrà als mateixos llocs que per Nadal. Quan intueixes on tocarà un número i hi vas expressament, sense que sigui la teva administració, en el fons estàs intentant robar la sort destinada a uns altres. Si ho fas al poble que ha patit la desgràcia de l'any, et deus sentir miserable, perquè has deduït que la sort els voldrà compensar pels aiguats, i vas tu i els prens el número. En canvi, si els futurs afortunats són repetidors, els pots pispar la sort sense mala consciència. Sé que és una teoria absurda i sense cap lògica matemàtica, però precisament per això potser estic de sort i algú se la creu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT