No ho sembla però vivim en el passat
Ara que tothom s'apunta a fer conya sobre la família reial, convé recordar que no fa pas gaire un jutge va segrestar la revista El Jueves . El pecat? Publicar una portada en què s'enfotia del príncep i de la seva muller. El millor de tot allò, però, va ser que el jutge, perfectament coneixedor del món on viu (o més), va enviar la policia als quioscos perquè s'enduguessin els exemplars a la venda i després, per fax (sí, sí, per fax), va demanar als responsables de la revista "les planxes" per evitar "que se n'imprimissin més". O sigui, mentre un cotxe patrulla anava quiosc per quiosc confiscant exemplars, mig planeta, des d'Austràlia al pol Nord, veia tranquil·lament la portada a través d'internet i la rebotava a l'altre mig. Bé, són coses de viure fora de la realitat que, no s'ho cregui pas, no són exclusives de jutges cortesans sinó que també afecten la classe política mundial.
En un món on vostè pot veure, llegir i sentir ara mateix el que està dient qualsevol persona, sigui on sigui, l'actual concepte d'eleccions és, si més no, original. La primera volta de les eleccions franceses d'ahir en són un (nou) exemple. Primer la jornada de reflexió, que ja no només és un problema de concepte, sinó de voler posar portes al mar. Com evites que la gent demani el vot durant la jornada de reflexió? Enviant un cotxe patrulla a casa de cada ciutadà que tingui internet o Twitter? I després això dels sondejos fets durant el dia de les votacions. La llei prohibeix publicar-los al país on fan les eleccions, però, com evites que ho publiquin al país del costat (o al de més enllà)? Enviant-t'hi l'ambaixador en taxi?
La realitat real és una i la realitat del poder és una altra instal·lada en la ficció. El dubte només és saber si podrà més l'efecte narcòtic en què vivim instal·lats o algun dia ens despertarem i fotrem una puntada de peu a unes regles del joc pròpies de l'Antic Règim.
