Publicitat
Publicitat

"No són d'eixe món"

Crèiem que la Justícia era la salvaguarda dels nostres conflictes i que només ella aclariria els dubtes sobre aspectes morbosos i sinistres de la vida quotidiana, social i política. La Justícia i les seves conclusions eren respectades pels ciutadans, no només perquè no ens quedava més remei sinó sobretot com a manifestació del que era de llei i del que no ho era. Sabíem que hi havia errors i en certs règims o situacions coneixíem una vessant de la Justícia no gaire independent. Excepcions, dèiem.

Però tot de cop hem descobert que a la Justícia no li fem cap mena de cas, potser perquè no es com la imaginaven o més probablement perquè admirem fins al deliri els que acusa i imputa i els preferim corruptes abans que renunciar-hi. És més, n'hi ha prou que la Justícia allargui el dit per assenyalar-ne un i mostrar-ne les proves perquè els nostres conciutadans vagin a les urnes amb orgull i el votin desafiant la veu de la Justícia.

Al Brasil, un país emergent disposat a atrapar el nivell dels països que ens diem més avançats, es varen recollir signatures per fer arribar al Parlament un projecte de llei que prohibís a les persones imputades per delictes econòmics, sexuals o de qualsevol altre tipus presentar-se a les eleccions. Varen aconseguir les necessàries i els imputats van quedar legalment fora de les llistes. Nosaltres, en canvi, com més emmerdats siguin els que es presenten, com més s'hagi aprofitat el partit que els dóna suport de les corrupteles que han buidat en benefici propi les arques dels pobles i ciutats, entitats i institucions -fins i tot musicals-, més vots obtenen. La Justícia, com s'ha vist, no fa cap mena d' impressió als ciutadans, ni als de Catalunya ni als de la resta d'Espanya.

Darrerament ens costa trobar la presència de la Justícia, com si s'amagués. No només sota la lentitud amb què opera en casos determinats, un temps que l'imputat aprofita per treure profit d'un entrellat judicial que nosaltres desconeixem, o en casos en què es manté fora de la presó condemnats -sempre per delictes econòmics- o en què un jutge renuncia a enfrontar-se al cacic de la zona, sinó en d'altres encara més sorprenents. Potser jo no he entès què passa i alguna cosa m'ha passat desapercebuda, però veure el president dels Estats Units amb el bo i millor del seu govern, tranquil·lament assegut davant la pantalla que els mostra l'atac a l'amagatall de Bin Laden, contemplant com el maten a sang freda -perquè no hi va haver resistència- i el tiren al mar (diuen que per seguir una tradició islàmica), m'ha deixat corpresa i m'ha fet adonar que res d'això s'ha fet en nom de la Justícia, a la qual ni se li ha vist el pèl. Sembla, doncs, que el president dels Estats Units té carta blanca per fer el que vulgui i que els ciutadans del seu país, i de tots els nostres, no han trobat a faltar cap justificació legal. És més, se'ns ha dit que després de deu anys de buscar el presumpte responsable de centenars de morts, l'han localitzat gràcies a les tortures practicades als presoners de Guantánamo, aquella presó que Obama va prometre desmuntar així que arribés a la presidència, que tampoc té res a veure amb la Justícia ni en la forma d'empresonar, ni en el trasllat fet amb la connivència de tants països, ni en l'acceptació de la tortura.

I posats a dubtar dubtem també de la manera com s'ha mostrat al món sencer l'expresident de l'FMI. I no és que jo li tingui cap mena de simpatia ni vulgui evitar-li la pública derrota de tota la seva vida. Ni tinc cap respecte per l'FMI, font inesgotable de dolor per als pobles del món amb les seves inhumanes polítiques neoliberals. Trobo que Strauss-Kahn ha estat molt estúpid de no veure el que es jugava amb un atac que podria haver portat a terme amb qualsevol de les sofisticades prostitutes de luxe de la capital de l'imperi. Però ara parlo de Justícia. I és sorprenent que amb la velocitat que tot es va produir, la cambrera tingués temps d'anar a la policia mentre Strauss-Kahn empaquetava els estris i se n'anava a l'aeroport, on, quan encara no s'havia assegut al seient, la policia el va emmanillar, detenir i transportar a les dependències policials a la vista del món sencer. Amb quines proves? Si n'hi havia, per què no ens en van informar? ¿És de Justícia mostrar emmanillada una persona no imputada només per l'acusació de la víctima? ¡Quina sort que tenen les dones americanes! A casa nostra ja és molt si ens creuen quan anem a denunciar maltractaments i violacions per més blaus i sang que mostrem i tot seguit, si encara som vives, ens hem d'amagar en una casa d'acollida perquè el delinqüent que ens ha agredit no ens trobi. I així fins que no hi hagi proves que no l'hem provocat ni hi hem consentit. Tot i així...

Són tres aspectes de la Justícia, o de la manca de Justícia, en esdeveniments on és ben clar que si sabem el que diu la Justícia, tant se'ns en dóna, però si no li veiem la mà tampoc no la trobem a faltar.

I els que la troben a faltar són tan pocs que potser ja ni són d'eixe món .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT