25/05/2016

No suporto que m’endevinis quina paraula busco

2 min

TOT VA COMENÇAR amb el processador de textos, que segons quina paraula escrivies feia sortir un nino al costat que et deia “parece que está escribiendo una carta”. I si escrivies una a i una v seguides l’ordinador ja ho completava i posava avió directament. Des de llavors el llenguatge predictiu està guanyant terreny, i als que ens costa desactivar aquesta mena de funcions i odiem ser previsibles, ens atabala i ens deprimeix. Sempre que poso una t, una e i una m, que escric sovint juntes i en aquest ordre per suggerir un “tema”, el meu mòbil em suggereix si vull dir “t’estimo molt”. Què s’ha cregut? Sóc enamoradís, però no tant. Qualsevol dia et pots trobar casat amb algú a qui només volies parlar d’un tema. I quan rebo una trucada ja m’ofereix si vull respondre “estic reunit, et trucaré més tard”, fet que em confirma el que em temia, que perdem la vida reunits i retornant trucades perdudes.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Quan a 1984 de George Orwell s’explica el projecte de la novaparla, dissenyat pel Gran Germà, queda clar que “l’objectiu és estrènyer el nivell del pensament”. S’eliminen sinònims i antònims, i es decideix per exemple que el contrari de bo serà no-bo. “Cada concepte que es pugui necessitar serà expressat amb exactament un sol mot, amb els seus significats secundaris suprimits o oblidats”. La societat del “bo” o “no-bo” orwelliana s’assembla a la societat facebookiana del “m’agrada” o “ja no m’agrada”. Aquesta on tot és “genial” o “terrible”, i estem o “eufòrics” o “deprimits”.

Ja sé que és un esperit rebel innocent el que m’irrita quan Google pretén endevinar què estic buscant abans que l’hi digui del tot, però l’alimento perquè el que està en joc és si som capaços de rebel·lar-nos contra la simplificació de respostes, l’eliminació dels matisos, la cultura tipus test, les opcions limitades, i un menú com el dels plats combinats, on avui dinaràs un 7.

stats