09/09/2012

No tens el que et mereixes sinó el que negocies

2 min

Encetem, amb emoció, l'exercici racional de quatre capítols sobre el país que volem. I avui que explorem les raons que ens han portat fins aquí i han alimentat els desacords, caldrà aclarir la diferència essencial entre creure que tens la raó i tenir-la de debò. I, sobretot, entre tenir-la de debò i que te la donin realment. Ras i curt: merèixer una cosa no és cap garantia d'obtenir-la. Creure que tens la raó, per tant, té algun inconvenient. La superioritat moral del convenciment pot jugar en contra, si dónes per fet que la justícia s'imposarà tota sola. Ni sempre és evident què és més just, ni sempre guanyen les opcions més justes. I quan es fa justícia és perquè algú se n'ha ocupat amb persistència, eficiència i sort, donant per fet des del minut u que la justícia no arribaria tota sola. De manera provocadora, podríem dir que a Catalunya li costa obtenir el que mereix perquè està massa convençuda que té raó i poc ocupada utilitzant la raó per obtenir el que mereix. Hi ha una escuma que s'esbrava sovint, però quan ets més reactiu que proactiu no lideres cap procés. La tendència exagerada a voler saber què diuen i pensen de nosaltres, la capacitat il·limitada d'ofendre'ns i la facilitat amb què ens desanimen les provocacions ens fa massa dependents. Hi ha una primera independència individual que ens vindrà de la racionalitat, de l'estratègia. A la mare encara li brillen els ulls de ràbia i tristesa quan recorda les monges que a escola li prohibien parlar en català. Amb el compromís transferit per via sanguínia, el català l'hem salvat -de moment-. Però ho hem fet mirant endavant amb la constància i la intel·ligència i la sensatesa d'aplicar una immersió lingüística modèlica i integradora. Farem bé de construir un projecte nacional ambiciós, tenim raons per fer-ho. Però la màxima ambició ha de ser a l'hora de fer-lo possible, de garantir que s'imposi la raó.

stats