Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

No tots eren fills meus

"Tenia ganes de tenir un fill propi", ha dit el torero Ortega Cano a propòsit del naixement del seu tercer fill. I per si algú de vostès no està al cas, sàpiguen que el matador (així designen els entesos als toreros) té dos fills amb la difunta Rocío Jurado. Un d'ells, per cert, aquests dies és protagonista involuntari dels xous televisius habituals perquè li reclama l'herència de la difunta. Però, aleshores, es preguntaran vostès, si l'home ja va tenir dos fills amb Rocío Jurado, com és que diu que tenia ganes de tenir-ne un de propi ? Que no en són, de propis, els que ja té? Doncs a ell li deu semblar que no. Són fills adoptats.

Sempre em sorprèn molt quan algú (generalment del món de la faràndula) distingeix entre fills adoptius i fills biològics , en lloc de dir-ne, simplement, fills . Per segons quin tipus d'artista (immadur, frívol, ric i emotiu), adoptar fills és un acte fruit de l'avorriment i l'impuls. Però aquest home va molt més enllà. Ell distingeix entre fills propis i fills no propis . I com que els adoptats, com s'acaba de veure, són els no propis, és per això que ara en tindrà un de propi. No sabem si aquesta mateixa reflexió (que li agradaria tenir un fill propi) la va fer amb la mare no pròpia dels nens no propis, just abans de transportar-los, procedents de Colòmbia, a la fèrtil finca de La Yerbabuena. El que sí que podem deduir és que aquestes paraules que servidora ha llegit en una revista, també hauran estat llegides pels dos interfectes. I, qui sap si, amb el dolor propi de qui se sap fill impropi, hauran dit: "Saps què? Doncs fonguem-nos l'herència, i que es foti el biològic".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT